28/02/25
En el pròleg del llibre “27 pellizcos de management” (2022) , que es tracta de 27 màximes de Xavier Marcet sobre management il·lustrades amb dibuixos de Paco Solé Parellada, l’editor Jordi Nadal afirmava, “Xavier Marcet sap d’innovació, humanisme i acció, això és de vida”. Exactament el mateix es podria dir de Paco Solé Parellada que dimarts 25 va presentar una conferència de Xavier Marcet a l’Ateneu Barcelonès.
A Xavier Marcet, com a consultor empresarial, que ha observat l’experiència de moltíssimes empreses i empresaris, se’l pot contemplar com algú que acumula, guarda i expressa la saviesa en el seus llibres emprant molt les màximes.
Les màximes son molt importants. Segons l’Enciclopèdia Catalana és una veritat moral proposada com a regla de conducta (1a accepció) o una sentencia que conté un precepte moral o pràctic expressat en llenguatge breu i reflexiu (2ona. accepció). Al meu entendre les màximes, ja siguin proposicions positives o normatives, són de gran utilitat per orientar en el coneixement i decisió. No estan provades, però tenen un suport evidencial fort que les fa perdurar en el temps.
Una cosa son les situacions de risc, en la que podem fer estadístiques i veure per on poden anar les coses i una altra situacions d’incertesa més forta que és sovint el seu problema. En situació d’incertesa, quan no hi ha estadístiques, és quan les màximes – el coneixement expert– està en la base de les decisions.
També les màximes presenten paradoxes. En un entorn complex tenen una rellevància desigual. M’explicaré a mode de caricatura: hi ha un refrany (és una màxima) que diu “més valen llibres que lliures”, està bé, oi?, però compte!, ni ha un altre que diu “més valen lliures que llibres”. I ara què? En què quedem? Ja veiem que podem tenir un problema que es manifesta particularment greu amb els aprenents de bruixot. En mans de qui pot caure aquest coneixement sintètic? Es complicat respondre, entraríem en un debat a més molt actual. El que si puc dir és que veient el títol del darrer llibre de Xavier Marcet ‒Management del sentit comú‒ em quedo més tranquil. El sentit comú és el punt de partida, deia Karl Popper .
També em deixa tranquil el fet que ‘management humanista’ de Xavier Marcet s’hagi manifestat a la pràctica completament coherent amb el negoci, això és una organització que afegeix valor i crea riquesa. El coneixement és acció i la seva aplicació és un art.
////
07/03/25
La conferència d’en Xavier Marcet (Ateneu Barcelonès 25/02/25) ha interessat. El vídeo ja està disponible. El periodista Toni Rodríguez Pujol ens ha dedicat una article a Intermedia News titulat Gestionar la incertesa. A part de que està molt bé, és un honor; en Toni és un primera espasa.
De les idees de Xavier Marcet, el perquè i com del management, de les quals en Guifré Belloso n’ha fet una bona síntesi, la seva atenció es centrava sobretot en el talent, les persones i el capital humà. Com destaca en Guifré “l’estratègia son les persones”.
A part d’aquestes idees va fer cites, totes interessants, però en destaco la de Luis Pérez-Breva del MIT que va emprar per veure la potencialitat del talent. Doctor en Intel·ligència Artificial pel MIT, és enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià, Físic per l’Ecole Normale Supérieur de França i Economista pel MIT. El seu càrrec al MIT és director dels equips d’innovació.
A l’enllaç del seu CV al MIT es destaca particularment el seu treball Innovating: A Doer’s Manifesto (MIT Press, 2017). La idea bàsica de la que parteix és que la innovació és un resultat, no pas un procés ni un producte, innovar és una habilitat que es pot practicar i millorar. Mentre l’emprenedoria és crear noves empreses, innovar és resoldre problemes del món real. L’any 2017 va presentar aquest llibre a la Fundació Rafael del Pino. Podeu veure el vídeo a YouTube . Per comptes de predir el futur, cosa impossible, recomana intentar demostrar que una cosa no funcionarà INCERTESA
