Uncategorized

Política Industrial 2.0

Publicat el dia

Dimarts 5 de novembre vam tenir una tertúlia al  Restaurant de les 7 Portes sobre Política Industrial 2.0 amb Claudia Canals, directora d’AvançSA, empresa pública de la Generalitat amb l’objectiu de promoure el desenvolupament industrial de Catalunya.

Doctora en Economia per la Columbia University  compta amb dos màsters en Economia, un per la mateixa universitat i un altre per la Universitat Pompeu Fabra. El 2006 es va incorporar a l’Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de CaixaBank, on ocupava el càrrec de lead economist en el Departament d’Economies i Mercats Internacionals.

Anteriorment, havia estat ajudant de recerca a la Columbia University i al National Bureau of Economic Research (NBER), així com professora ajudant a Columbia i a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves àrees d’estudi inclouen el comerç internacional i la macroeconomia, amb especial interès pels EUA i les economies emergents d’Àsia i Llatinoamèrica. Ha publicat investigacions en revistes com el Journal of Development Economics i en institucions com el Banc d’Espanya.

Passo l’enllaç d’un resum del que va comentar.

Recull de premsa de l’Ignasi Belda

Publicat el dia
//

Recull de premsa del 30/11/2024

Tecnología

La expansión de la inteligencia artificial en el sur global supone muchos riesgos, pero también soluciones

Daron Acemoglu (Nobel de Economía 2024): “Si dejamos que la IA la controlen unos pocos habremos perdido el rumbo” | Negocios | EL PAÍS

¿Cuál es el papel de los medios de comunicación ante el avance de la IA y la desinformación?

Barcelona lidera un proyecto europeo de 380 millones para crear chips fotónicos

Llegan los cantantes no humanos, cada vez más perfectos

ChatGPT es de derechas y Gemini de izquierdas: por qué cada IA tiene su ideología | Tecnología | EL PAÍS

¿Acabará la IA generativa con la clase media? | Opinión | EL PAÍS

Así convence un robot a otro para rebelarse

Geopolítica

La escalera del fin del mundo y las reglas para empezar (o no) una guerra nuclear

Chongqing: Trenes que atraviesan edificios y ascensores con peaje: así es “la ciudad más loca del planeta” | ICON Design | EL PAÍS

Ciencia / Exploración espacial

Un día en el entrenamiento de la astronauta Sara García para aprender a no morir en el espacio | Ciencia | EL PAÍS

Los berberechos de corazón crean una ‘fibra óptica’ a través de su concha que ilumina su interior | Ciencia | EL PAÍS

Cómo una catástrofe espacial por el módulo ruso de la ISS puede afectar gravemente a la Tierra

 

 

L’onada ‘expat’ transforma Barcelona

Publicat el dia
//

«L’onada ‘expat’ transforma la ciutat de Barcelona» és el títol d’un magnífic  treball periodístic de Laura Aragó i Gemma Saura publicat a la Vanguardia (14/04/24). Les dades i els testimonis que aporta sobre els immigrants d’alt poder adquisitiu establerts a Barcelona son sorprenents.

Resulta també interessant veure l’informe de sisena edició del Talent International Monitor, que és una enquesta biennal realitzada per l’associació Barcelona Global en col·laboració amb el Banc Sabadell i en la que han participat més de 1.000 persones  procedents de 90 països, a més d’unes 200 empreses, centres de recerca, universitats, cambres de comerç i institucions culturals.

Una de les claus  és la reputació. L’Ajuntament de Barcelona amb la Cambra de Comerç també han elaborat l’informe Observatori Barcelona 2023 on es recullen referències a indicadors internacionals  segons els quals Barcelona és una de les millors ciutats del món ciutat per a viure, innovar o invertir.

També a La Vanguardia del 8 de maig (‘Barcelona, pol literari’) ens assabentàvem que a l’escriptora, poeta i assagista Cristina Rivera Garza (Tamaulipas, Mèxic, 1964) li acabaven  d’atorgar el premi Pulitzer i que ella s’havia instal·lat a Barcelona feia més de dos anys i que també hi havia residint una comunitat d’escriptors llatinoamericans de molt nivell citant Laura Restrepo, Juan Pablo Villalobos o Santiago Roncagliolo.

Als escriptors s’ha afegir físics, economistes, enginyers, arquitectes… Tot un fenomen.

Cristina Rivera Garza:

5 RAONS PER NO TREPITJAR UNA LLIBRERIA: UNA ENQUESTA BEN MODESTA

Publicat el dia

1 – “Hi hauria d’haver botigues on només venguessin els llibres dels famosos i els periodistes de la TeleTres, no et sembla, nen?” (M.T., 80 anys, veïna de Gràcia, sempre disposta a donar-te resposta o a donar-te un cop de mà).

2 – “N’Déu, no pas, perquè és un rotllo: tothom està amb cara de pet i jo diria que et miren malament i tot. I a més no s’hi pot parlar normal, t’hi has fixat? Parlen baixet com a les biblioteques, els molt fatos!” (A.L., 62, gastròsof i autor de la inèdita però imprescindible “Guia G. dels locals plat a taula d’Euskal Herria i altres refinades perversitats)”.

3 – “Un dia de primavera de fa un parell d’anys vaig entrar en una llibreria del carrer de Pau Claris –no em feu dir-ne el nom: n’hi ha tantes!– perquè hi vaig veure tanta gent que vaig pensar que per força devia haver-hi algun membre de la família reial, o potser perquè regalaven alguna cosa. Va ser una decepció: només feien descomptes del 5%! Que en som, de poca-penes! Així no anirem enlloc, creieu-me. Finis Cataloniae!” (M.C., 70, analista i gentleman de pa sucat amb oli).

4 – “No, que està a tope de penya i m’agobio, o sigui en plan que no, que no”. I la resta de l’any? “Ah, però… que són obertes, fora de Sant Jordi? Hosti que random, no?” (Y.Z, 20, estudiant d’un doble grau de la UPF[1]).

5 – I vostè, que ha entrat mai en una llibreria? “No hi he anat mai, no”.

I a un meublé? “No no, mai”.

I a un judici? “Doncs tampoc! Mmm… O sigui, que un dia podria anar a una llibreria i pensar que estic en un judici i un altre anar a un judici i pensar-me que és un meublé” (I.P., 56, funcionari alt i presumit).

 

Així ha anat, ves…

Jo mateix comptava quant de temps feia que no vaig a la meva llibreria de capçalera, i em semblava Impossible. Activem doncs el repte palindròmic: “Català a l’ataC!”. I no oblideu fer-lo voltar.

Endavant les atxes!

Estimeu a balquena, punyeteros, que qui sembra, recull.

Au,

Iu

 

CORISTES I NUMISMÀTICS

[1] Per cert, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, i parafrasejant il gentiluomo Jep Gambardella: Era imprescindible, posar-li Pompeu Fabra, per fer això?

Per Europa

Publicat el dia

I a la propera tertúlia del 7 Portes, al mes de maig, l’invitat serà Josep Maria Lloveras, ex-ambaixador a la Unió Europea, i ens ha enviat el text del “Manifest Per Europa” que, juntament amb Jordi Garcia-Petit, ha preparat per l’acte del 4 d’abril al Cercle d’Economia “75 anys de la fundació del Consell Català del Moviment Europeu: record i mirada al futur” . Ens envia també un enllaç per  qualsevol que s’hi vulgui adherir.

Fortuna d’Hernán Díaz

Publicat el dia
///

Una de les experiències de les que guardo més bon record és l’edició del llibre Literatura i Economia publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona (2016). En la relació entre economia i literatura els escriptors no estan ni molt menys a un inferior als economistes. La feina dels escriptors no és fer models teòrics, sinó constatar realitats. I tot i que l’economia és extraordinàriament enrevessada, la visió literària de l’economia ha estat potent, i en certs aspectes potser més que l’economicista.

Vam tractar molts escriptors, que eren pocs, si es té en compte que vam començar per Aristòfanes (446 a.c). Els que mes s’acostaven al segle XXI eren Rafael Chirbes i Petros Markaris. Doncs en tenim un altre de plena actualitat: Hernan Díaz, argentí-suec-argentí-anglès-nordamericà, que ha publicat el llibre Fortuna(*) amb el que ha guanyat el Pullitzer de ficció 2023.

El llibre, que va sobre la vida d’un multimilionari americà, financer, que va viure la crisi del 1929 (a favor seu) toca molts aspectes transcendentals: el coneixement (la importància de la matemàtica, la intuïció a les finances), la complexitat (“la moneda és una creació humana que sovint escapa de les mans de l’home ( Josep Pla (35.565)), la dona (és molt feminista), la història (geopolítica), la condició humana (“quina pena fan els que dubten, i, bescantadors// ens provoquen ¡ quan s’hi hagin avesat// no voldran altre cosa” de Mefistofil a Faust de Goethe volen significar una idea que ha estat una constant i essencial en totes les bombolles, que és la de dir: ‘vigilin vostès, senyors crítics, que estan perdent l’oportunitat de fer-se rics; com tothom! No siguin burros’)…Andrew Bevel, el financer multimilionari afirma “Cada financer hauria de ser un erudit, perquè les finances són el filament que recorre tots els aspectes de la vida”.

Ara bé, a part de les magnífiques reflexions que conté el llibre sobre la vida, des del meu punt de vista, l’aportació més rellevant del llibre   és la importància de la comunicació en l’economia. Afirma Ida Partenza, l’escriptora que elabora les memòries del milionari, ‘La seva fortuna doblegava la realitat de l’entorn’. Definitiu ! Literatura, economia i comunicació.

Afirmava  Oscar Wilde que l’art – en aquest cas la literatura –  és la mentida que ens ajuda a comprendre la veritat. Pot ser, sí.

(*) traducció al català de Josefina Caball

Barcelona-Catalunya. Dinamisme empresarial i territori

Publicat el dia
////

Via Empresa va publicar un article titulat “Les 18 catalanes empresàries més influents (i poderoses) que dominen la llista Forbes” (David Lombrana, 19/10/23) i em vaig entretenir a cercar on van néixer aquestes empresàries. No vaig trobat res per a dues, i el resultat és que 10 sobre 16 no son nascudes a la ciutat de Barcelona, això és 62,5 per cent, que sembla molt elevat.

És un resultat que ja havia observat en el llibre ‘Cien empresarios catalanes‘ (2006) de Francesc Cabana on sortia un percentatge similar. Dels empresaris catalans més destacats des del 1800 fins el 2006, ens trobem que nascuts a Barcelona solament n’hi ha 38, o el que és equivalent,  un 62 per cent dels empresaris més importants no nasqueren a Barcelona capital.

Aquest percentatge és elevat però es correspon amb el percentatge de població de Catalunya que no neix a Barcelona ciutat. Igualment el resultat és molt meritori per part dels empresaris nascuts fora de Barcelona ja que, en principi, els mitjans, l’entorn de ciutat és el més favorable al dinamisme. També es pot interpretar en el sentit que les condicions de dinamisme empresarial de Barcelona-ciutat s’han traslladat a la resta de territori.

En altres àmbits, per exemple, l’esportiu les condicions afavoreixen la ciutat, encara que deu n’hi do el que aconsegueixen a la resta de municipis. A Catalunya, des de l’any 1900 al 2016, el 40 per cent dels medallistes en esports individuals no han nascut a Barcelona capital. A començaments del segle XX el domini de Barcelona era aclaparador però ha anat perdent importància. A Barcelona moltes medalles li venien de la vela, el tennis i la hípica. La pèrdua de pes ha anat acompanyada amb el fet que s’han assolit èxits en altres disciplines esportives.

Podríem mirar també què passa amb altres famosos. I qui és ser famós ? Tant se val, a efectes del que estem considerant tenim que la revista Diez Minutos elabora una relació i hem agafat els 50 primers personatges. Aquí ens trobem que els famosos no nascuts a Barcelona representen un 42 per cent; un percentatge similar als esportistes.

Son poques línies les que he escrit, però si algú vol contrastar-ho, necessàriament ha de mirar els les taules als annexos de l’article complet.

Festa del 1r.tren Barcelona – Mataró

Publicat el dia
////

Miquel Puig , acaba de presentar un nou treball editat en digital per la Conselleria d’Empresa que es titula “Algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”. En vàrem parlar a al dinar-tertúlia d’economia del mes d’octubre  de l’Ateneu Barcelonès que coordina en Josep Maria Carreras. Partint de les previsions  de creixement demogràfic mundial, que s’ha d’acabar limitant, en el fet que la taxa de fertilitat ja es inferior a dos (la parella) a arreu del món excepte a l’Africa subsahariana i que allà el sistema educatiu és desastrós, i que l’emigració estarà molt condicionada, Catalunya s’ha de plantejar el model de creixement. Es pot créixer extraordinàriament amb poca població, com ho ha fet Japó, o es pot créixer augmentant la població com ha fet Andorra.

Miquel Puig contempla el futur de Catalunya com una xarxa territorial de municipis amb una que requereix una coordinació política forta des de la Generalitat i  una xarxa de trens regionals, la qual, va lamentar, no solament no tenim sinó que no s’hi ha pensat.

…

El sistema ferroviari es va tractar al sopar-tertúlia al 7-Portes (04/10/23) amb en Santiago Montero i Pere Macias, que és el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya des de l’any 2018. Ell es va presentar com un gestor que intenta assolir uns objectius que els poders polítics li marquen ‘legítimament’, però la realitat és que els objectius polítics segueixen una lògica perversa i no una racionalitat econòmica.  Del model de país no en va parlar. Com a mostra d’aquest model de país a tenir en consideració, amb posterioritat a la tertúlia en Joaquim Coello que hi era present ens va facilitar el document “El reto de la conectividad intercontinental  de Barcelona y su impacto en la competitividad econòmica. Una propuesta razonada” elaborat per un equip amb ell  Eduardo Alonso Pérez de Agreda, Andreu Mas-Colell, Fernando Hermosilla, Guillem López Casasnovas i Joandomenech Ros. Si algú està interessat que m’ho digui i li enviaré. Aquí teniu, això sí, el resum elaborat per Guifré Belloso.

…

I  parlant de trens, estem en  175è aniversari del tren Barcelona-Mataró. Per a celebrar-ho el Museu del Ferrocarril de Vilanova va organitzar l’exposició ‘El plaer de viatjar’ . És una exposició fantàstica, molt ben documentada i estructurada a partir del llibre  de Jordi Font-Agustí “El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes” i és possible que el dia 28, que és la data de l’efemèride,  la puguem veure a l’Estació de França.

Els ajuntaments de Barcelona i Badalona (i tots els municipis de la línia) tindrien molts motius per a celebrar l’aniversari però és a Mataró on hi ha més sensibilitat per l’esdeveniment històric  i on l’ajuntament ha organitzat  ‘La festa del 1r. Tren’, que durarà tot el dia. Comença pel matí amb una ofrena floral al monument de Miquel Biada i l’actuació de la Coral La Joia d’Alella. Cercavila, jocs infantils, concert, una entrevista ‘espiritista’ a Miquel Biada, molt oportuna en temps de Halloween i dia dels morts,  les paraules de l’alcalde no podien faltar, i ball de fi de festa per la nit. Llàstima que el darrer tren de retorn en direcció a Barcelona sigui a les 22:31.

Periodisme econòmic 2023

Publicat el dia
//

El diari econòmic digital Via Empresa ha complert  10 anys i des del meu punt de vista és un tot un èxit. Us ho  explico en aquesta història del periodisme econòmic a Catalunya que , en part, tenia escrita i ara he actualitzat. Avanço que el principal mèrit és que Via empresa trenca amb la regla de que tota la informació econòmica fa referència als sectors regulats

Tant de bo experiències noves com On Economia tinguin el mateix èxit. I tant de bo – això és una proposta meva- Via Empresa o On Economia, aquests mitjans, donin ressò als treballs que es publiquen a 5 Cèntims o Nada es Gratis que son iniciatives nascudes en els àmbits universitaris per a difondre la investigació en economia. L’economia és complexa, els investigadors universitaris son els més preparats per a treure’n l’entrellat però els hi falta tenir ressò.

Al meu pare, en Quimet, del qual en parlo a la petita història del periodisme econòmic a Catalunya,  aquest contacte amb els investigadors de l’economia li va resultar  extraordinàriament útil. Em comentava l’Andreu Mas Colell que ell li havia la seva primera entrevista. A l’Andreu i a moltíssims més;  la primera i altres més.

Personatges ben curiosos

Publicat el dia
/

I arribem als solstici d’estiu. Pensant en les vacances i en possibles estones lúdiques, deixant problemes de banda, m’acomiado amb tres personatges ben curiosos:

Jordi Gaspar, ex directiu de Telefònica que es professionalitza com a músic. Entrevista a Via empresa + Interpretació de baix  a YouTube.

Moisés Tibau. Fotoperiodista reconvertit a pescador. També ceramista i pintor. Retrat de Xavier Febrés amb menció al New York Times.

Josep Maria Mainat. Cantant i Productor de TV. Afeccionat a la ciència i autor del llibre Ciència optimista. Us passo l’enllaç al seu canal a Youtube. A Twiter  hi penja problemes de matemàtica recreativa.

Salut

1 2 3 4