Pintura i dibuix

Casa natal de Salvador Dalí

Publicat el dia
//

Acompanyat per Jordi G.Valero , amic i company de la tertúlia del 7 Portes, dijous 15 vaig visitar la casa natal de Salvador Dalí a Figueres. És un projecte iniciat per l’alcalde Marià Lorca l’any 1995 i continuat per tots els alcaldes fins ara. Un projecte magnífic i difícil començant per la rehabilitació de la casa original de l’arquitecte modernista Josep Azemar.

I què s’hi podia fer allà un cop es té la casa rehabilitada? Veure on va néixer Dalí podria ser avorrit oi? Tampoc podia ser  museu, ni una exposició…Doncs el que han fet és muntar  un viatge per la vida sencera de Dalí. Amb uns efectes audiovisuals espectaculars, passant per les diferents estances de la casa travessem la vida de l’artista seguint les seves diferents facetes: nen, jove, amic, fill, amant, surrealista, culte, escandalós, il·lustrat… empordanès.

Per explicar el procés seguit pel projecte, li van encarregar un documental a la directora de cinema Alba Cros Pellisé, on entrevista l’equip que ha participat directa o indirectament: el director de l’equip redactor de projecte museogràfic, Dani Freixes, el director del Museu de l’Empordà,l’arquitecte municipal, el periodista Josep Playà, els responsables de l’empresa Tururut Multimedia…

No us ho perdeu. //P.D. Jo no sabia que l’oncle matern de Dalí era el propietari de la llibreria Verdaguer a la Rambla de Barcelona i que li proporcionava bons llibres. Fonamental ! //

https://www.casanataldali.cat/

Salvador Dalí i les matemàtiques

Publicat el dia
//

Des del 6 de novembre i fins el 30 d’abril es podrà veure el ‘Crist de Port Lligat’ de Salvador Dalí, al Teatre-Museu Dalí de Figueres; un quadre molt matemàtic. La relació entre Dalí la matemàtica era molt sòlida. Fins hi tot el divulgador de les matemàtiques Marcus du Sautoy dedica a aquesta relació una conferència. Tanmateix l’enllaç correspon a un extracte per la qual cosa us passo dos articles on la relació de Dalí amb les matemàtiques queda molt ben explicada. El primer és l’article La matemàtica en la creatividad de Dalí de Pedro Miguel González Urbaneja, que havia estat professor a la UB i la UPC i el segon és Dalí experience: Salvador Dalí and Maths de Silvia Benvenuti en el que també hi ha una bibliografia al final.

Salvador Dalí va promoure una reunió de savis al Museu de Figueras que es celebrà l’1 i 2 de novembre de 1985, al Museu de Figueres organitzada per Jorge Wagensberg i en la que varen participar Peter Landsberg, Günter Ludwig, René Thom, Evry Schatzman, Ramon Margalef i Ilya Prigonine. Del congrés se’n va editar un llibre titulat Proceso al azar i també se’n va fer un DVD publicar Editrama. Els vídeos es poden visualitzar gratuïtament a youtube en la seva versió original en la que s’utilitza el català a la introducció i la traducció simultània.

 

Joan Miró i Nadal

Publicat el dia
//
Bon dia al dematí,
 
Demà Nadal farà 40 anys del traspàs de Joan Miró, de qui aquests dies a Barcelona tenim l’ocasió única de visitar dues exposicions simultànies que acaren la seva obra amb la del seu amic Picasso, una a la Fundació del primer i l’altra al Museu del segon.
 
     IMG_8354.JPG             IMG_8359.JPG
Miró va mantenir relació amb artistes de totes les disciplines. Amb J.V. Foix, per exemple, el 1958 van publicar un poema de Nadal il·lustrat que us ofereixo en exclusiva mundial, amb el millor dels meus desitjos per a l’any 2024.
 

SI JO FOS MARXANT A PRADES

Si jo fos marxant a Prades-A les boires de tardor-Per guardar-vos les glaçadesUs donaria flassadesI caperons de castor.I, per guarnir la pallissa,Les figures de terrissaOn vós vestiu de pastor.

O pagès, amb deu vessanesI mas propi a l’Aleixar,Amb pous gelius i fontanes,Tindríeu les avellanesQue amb Vós voldria ensacar;I, per cremar a la brasera,La llenya que cap a l’eraAmb feixos de mal comptar.

Si fos l’hortolà que ensellaI em mira si vinc de dalt,On la Verge té capella,I em pregunta amb meravella:—Què escrius al fosc de l’hostal?Amb sarris de nous i figuesSaltaria rec i artigues,I esperaria el Senyal.

O el pescador en mar cobertaQue surt tard, com és costum,Ull clarós i xarxa obertaQuan bolla la mata oferta.I mira el vent on duu el fum,Us portaria, d’albada,Llobina, verat i oradaFrescosos de barca i llum.

Si fos pilot de passatge,I vencés el Temps i els vents,I a la ratlla del coratge,D’un Més Enllà fes imatgeAmb Terra i Cel romanents,Per Vós faria valisesD’aures antigues i brises.I estranys i novells piments.

O escafandrer en cala aspriva,I amb aire pur als flasconsM’afonés a la CativaI a la llum que l’alga avivaLlevés els tresors del fons,Us els duria, mà fosca,Amb sals a l’àmfora tosca,I polsim dels galions.

Si fos panicer dels frares,Als afores de Riells,Couria fogasses caresProu farcides de mels rares,I pinyonats a garbells.Vindria a fer ballmanetes,I a omplir la post, de puntetes,De flaons i de crespells.

Però no ho só! Tinc cabanaI llibres, pertot, en feu;Faig el sord a la campana—O bé escric a l’altra planaDe la Llei que Vós dicteu.Us duc només l’esperançaQue, Contrast de la Balança,Alceu els ulls i em mireu.

Prades, del Baix CampNadal de 1958

 
IMG_8361.JPG
 
Estimeu i que us estimin a balquena, punyeteros!
Au,
 
Iu
 
P.S.: Miró era també un apassionat del teatre, i va inspirar i participar activament en la mítica Mori el Merma (1978), de la Companyia La Claca. Precisament la gasetilla d’enguany tracta de la tècnica actoral i la seva improbable aplicació al món del Messies

Ricard Opisso

Publicat el dia
//

Us recomano que aneu a veure l’exposició permanents de treballs de Ricard Opisso que hi ha a l’Hotel Astoria de Barcelona. És  a la planta baixa i s’hi pot entrar lliurament, però jo vaig fer meu l’hotel – suficientment meu – simplement prenent un aigua mineral al bar.

Opisso fou un gran artista i es considerat un dels millors cronistes, a través dels seus dibuixos, de la societat Barcelonina del seu temps. En Josep Maria Cadena – savi Garlaire – li té dedicat un llibre recollint 456 acudits al setmanari satíric Cu-Cut.

Nadal 2020

Publicat el dia
/////

Bon dia, Punyeteros!

Un dels signes més evidents de la inescrutabilitat dels camins del Senyor és precisament la història de Nadal. Com solia recordar amb to dramàtic el meu avi Àngel, de qui he heretat l’amor incondicional per la xocolata desfeta i la inclinació per les facècies: “Nuestro Señor Jesucristo nació en un pesebre: donde menos se espera, salta la liebre”.

Doncs bé, la Nadala d’enguany va dedicada a l’únic no-personatge de l’esdeveniment, Sant Josep, gràcies a la veu poètica d’en Josep Pedrals i el seu ritme inconfusible. Com a banda sonora, una versió swinging de “El desembre congelat” de la Locomotora Negra que la Diputació de València va emprar fa uns anys com a melodia d’una simpàtica campanya no menys nadalenca.

  NADALA DE SANT JOSEP

 La senectut m’ha arribat amb un tràmit / que em privarà de ser un conco neulit:/una custòdia magra, però un càrrec balsàmic,/perquè hi ha un fill espuri que m’ha estat concedit.

 En realitat, m’ha tocat la noieta,/que diu que és Déu mateix qui l’ha prenyat./I alguna cosa hi deu haver de certa/ entre aquestes camàndules, perquè m’ha impressionat.

 Té un no-sé-què diàfan i llunàtic,/però és recta i discreta i molt prudent./Ser-li la salvaguarda no em sembla problemàtic. / De fet, com a companya és excel·lent./

 Prò com que ja no estic pel xafarranxo /de tenir una femella i un vailet,/procuro de ser pràctic: sóc jo que cuino i planxo/ i així ella fa la seva i jo també em distrec.

 Perquè als acords del pacte esponsalici/ jo vaig assegurar-me que el meu pla de pensions/ servís encara els meus petits capricis…/Si no, és tan trista, la jubilació! /Potser amb el nen retorno a l’obrador/i li ensenyo les gangues de l’ofici.

 El que és més peculiar d’aquesta història/ és que hi ha alguna força de l’atzar/ que em va portar a la tasca donant-me una victòria/entre un grup d’homes totalment dispars:

 Jo, que sempre m’oculto i no em delato,/i que era allà perquè m’havia confós,/de cop, vaig adonar-me que el gaiato/ m’havia començat a treure flors

i que la mossa (qui ho havia de dir)/ ho va trobar diví.

 Crec que, en el fons, aquesta criatura/ només em necessita per ‘nar fent la viu-viu./Jo m’encarregaré que no passi fretura/ i així seré un bon pare putatiu.

 I, escolta tu, que sigui el que déu vulgui,/ que jo em quedaré aquí al peu del canó!/Avui m’ha demanat que me l’endugui/ al poble, per inscriure’s al padró./Almenys, així sóc útil!/Cobra’m el cafetó!

 Josep Pedrals

 

https://youtu.be/8q8AqTG5C2k

 

I de propina, l’acostumat deliri, que aquest cop comença entre cerveses i acaba, és clar, en l’apocalipsi.

Estimeu i sigueu estimats, aquest dies i durant tot l’any que ve. Em sembla que ens farà falta.

Bones Festes!

Iu

Els ocells

Publicat el dia
///////

De Ricard Estrada:

“En Joan-Ignasi Elies ens va fer un article que ens relaciona els ocells amb la nostra vida relacional, espiritual, la pintura i la música.

Entre festa i festa, aquest començament de desembre en Joan-Ignasi Elies, ens complau amb la segona part dels Ocells (*) i el seu impacte sobre el nostre dia a dia. El cinema, la literatura recullen la vinculació de les aus i els humans.

Gaudeix de la lectura i dels vídeos que l’acompanyen.”

          (*) 1a. Part

La pluja

Publicat el dia
//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

Censura del Desig ( Pep Anton Xaus)

Publicat el dia

El Pep Anton Xaus és un pintor de Martorell i un amic, amb una obra molt interessant i que penso que val la pena conèixer. Actualment exposa a la sala Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis, a la Plaça de les Hores de Martorell. L’obra exposada sota el títol ‘Censura del Desig’ t’impacta per la seva explosió de colors, de llums i ombres recollides del Mediterrani, en una síntesi de classicisme i modernitat radical, centrada en la figura humana. Una experiència vibrant, i de pas una oportunitat per passejar un renovat Martorell, proper i desconegut.

Us deixo l’enllaç de l’exposició: http://museus.martorell.cat/xaus-censura-del-desig/

Important: la web encara no ho diu, però s’ha prorrogat fins a finals de novembre.

Alex Lòpez