Roger Vinton

Publicat el dia
////

Roger Vinton és un pseudònim – un personatge de Twitter – que, a part de fer piulades, va publicar el llibre ‘La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya’ (Edicions del Periscopi, 2017) que va ser tot un èxit, demostrant que hi ha informació econòmica d’interès pel gran públic. De totes maneres, de la burgesia catalana se n’ha parlat molt, té el seu morbo. I jo trobo a faltar algun treball sobre “l’esquerra Brahman” (gauche Brahmane / Brahmin left) que és un fenomen internacional i ajudaria a entendre amb major perspectiva l’evolució de la ideologia del capitalisme.

A Roger Vinton, El Núvol li acaba de publicar un article – La roca negre – on explica que son i que fan els fons d’inversió The Black Rock i BlackStone. Està bé. Tant de bo hi segueixi col·laborant

Quim

Contra el canvi climàtic (27/09/2019)

Publicat el dia

Ahir el món va veure com els joves es manifestaven per qüestionar la gestió que fan els governants per afrontar el desgavell ambiental. Anem malament!

De fet des de la Fundació Ars estem fent divulgació documentada, sobre aquest tema des de fa algun temps, adjunto l’article que es va publicar el passat mes de juny com exemple de la nostra preocupació divulgativa.

Avui tenim una nova alerta sobre aquet tema a través de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de les ciències de Catalunya. El comunicat de l’IEC sobre la qüestió és concreta en la gestió del usos sostenible del territori i demanda: “….afavorir un urbanisme sostenible i aturar les iniciatives que no compleixin estrictament els criteris de preservació del medi ambient, del paisatge i dels valors socials i culturals que hi són associats.”

Que en tinguem consciència és important, que ens hi posem a treballar de ferm és quelcom més complex, atès la naturalesa de l’espècie humana. Veurem, veurem, … … Som-hi?

NOTA: Reprodueixo el comentari del Sr. Ramon Jordana, biòleg, que va fer en l’article del mes de juny passat.

“Només una observació: per sort, la terra no ha esgotat la seva biocapacitat ni de bon tros, els que estem exhaurim la nostra capacitat de sobreviure com a espècie som els humans. A la terra això ni li va ni li ve, milions d’espècies s’han extingit abans que els humans, no té perquè ser diferent. Alegra’t, no serem capaços d’extingir la vida a la terra, només ens extingirem nosaltres! La única incògnita és en quina mesura estem accelerant el procés nosaltres mateixos, i essent-ne conscients, que és el que més dol. I aquí vindria tot un seguit de consideracions més o menys cíniques sobre el paper que les epidèmies, les guerres i els desastres naturals tenen a l’hora d’estirar o escurçar aquest procés.”

Ricard Estrada i Arimon

Thomas Piketty

Publicat el dia
//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim

El cuento de las comadrejas

Publicat el dia

Divertida comèdia negra del director argentí Juan José Campanella (El mismo amor, la misma lluvia – El secreto de sus ojos – El hijo de la novia – Luna de Avellaneda….).

Feia molt de temps que no m’ho passava tant bé en una sala de cinema. Un guió original (remake de Los muchachos de antes no usaban arsénico) una delícia de diàlegs (tot i que costa seguir-los prou bé per l’accent argentí) i una interpretació magnífica. Hi ha qui diu que és un pèl llarga (129 minuts) però a mi se’m van passar volant i, en acabar, ja tenia ganes de tornar-la a veure per assaborir més els diàlegs.

Jo la vaig veure al Renoir Floridablanca però ara la podeu veure al Méliès.

Salut!

Roger Hoyos

http://www.meliescinemes.com/

Amics del mar

Publicat el dia

Plaer inesperat. Aquest cap de setmana uns amics m’han convidat a L’Ametlla. La proposta incloïa dinar en un restaurant de L’Ampolla. Van fer la reserva a cegues (Google no deixa de ser un simple assistent i, de moment, no arriba a la categoria d’amic). La sorpresa va saltar ja al primer plat i va durar fins a les postres.

“Amics del mar” és un petit restaurant familiar de L’Ampolla on es pot menjar molt bé i a un preu raonable. Vàrem fer dos menús: el “degustació” i el “gastronòmic” per 30 i 35€ respectivament (pa, vi i postre inclòs). Impressionant la salsa marinera (tirant una mica a romesco) dels musclos: la mestressa, en veure’ns les cares, ens va dur més pa sense que ho demanéssim. El producte és molt bo, els arrossos (un de cranc i un altre de llamàntol més suau) boníssims i el vi un Terra Alta prou correcte. A les postres, quan ja tots estàvem pensant en el típic xarrup de llimona per anar baixant, ens ofereixen tiramisú casolà. Una delícia.

No us deixeu condicionar per l’aspecte del local, que no es correspon amb la qualitat de la cuina que hi trobareu dins.

 

Roger Hoyos

El cost de conservar el territori i el paisatge

Publicat el dia
//

Avui el Blog d’Agricultura de Catalunya, ens ofereix un article d’en Carles Folch, que ha desengrunat les dades del  Fondo Español de Garantía Agraria, que és l’organisme que coordina els ajuts de la PAC a la renda agrari de l’Estat, Aquest any 2019 les previsions es de una aportació d’uns 5.000 milions € per tot el territori espanyol.

En Carles ha fet una aproximació a les dades de Catalunya, País Valencià, Balears i Murcia, per tal de veure a quins sectors de producció van a parar aquests recursos econòmics. De tota manera com que l’article és interactiu, podràs entrar en altres regions i fer comparatives si tens interès.

Que tinguis una bona lectura.

El territori  i el seu paisatge te un cost.

Salut.

Ricard Estrada i Arimon

https://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/09/ajuts-de-la-pac-per-una-agricultura-de.html

Funcionaris d’Hisenda

Publicat el dia

Per a aquells que critiquen la tasca dels funcionaris d’Hisenda … Fratelli d’Italia – Banda della Guàrdia di Finanza – Perugia 13.10.13

Josep Prats

Censura del Desig ( Pep Anton Xaus)

Publicat el dia

El Pep Anton Xaus és un pintor de Martorell i un amic, amb una obra molt interessant i que penso que val la pena conèixer. Actualment exposa a la sala Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis, a la Plaça de les Hores de Martorell. L’obra exposada sota el títol ‘Censura del Desig’ t’impacta per la seva explosió de colors, de llums i ombres recollides del Mediterrani, en una síntesi de classicisme i modernitat radical, centrada en la figura humana. Una experiència vibrant, i de pas una oportunitat per passejar un renovat Martorell, proper i desconegut.

Us deixo l’enllaç de l’exposició: http://museus.martorell.cat/xaus-censura-del-desig/

Important: la web encara no ho diu, però s’ha prorrogat fins a finals de novembre.

Alex Lòpez

Agricultura periurbana

Publicat el dia
/

Bon dia.

Pensant en el cap de setmana ha semblat oportú adjuntar-vos aquest text sobre com tracta la Llei d’Espais Agraris l’agricultura periurbana.

És una aportació legal, al meu entendre molt interessant en el desplegament d’una seguretat jurídica pels productors agraris que treballen en aquests entorns, tant afectats per unes pressions urbanístiques i socials imparables fins ara.

Aquest és el quart article sobre el nou ordenament jurídic que ha elaborat el Parlament de Catalunya i que ha de permetre donar una volta a l’activitat agrària.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/09/llei-despais-agraris-agricultura.html

Diada 2019

Publicat el dia
/

Malgrat que sempre he sigut d’esquerres, políticament sempre he preferit definir-me com a ‘economista’, que era una manera de relativitzar-ho tot. L’educació als ‘hermanos’ em va fer descregut.

La meva sorpresa ha estat veure que demà, dins dels actes de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Andreu Mas-Colell farà el ‘discurs patriòtic’, tal com ho anomena la invitació preparada per l’IEC, amb l’enaltidor títol «El futur de l’economia catalana: brillant o mediocre?» al que seguirà el Cant de la Senyera i els Segadors.

Bromes a part, demà aniré a escoltar l’Andreu Mas-Colell -suposo que, com sempre, m’agradarà el que digui –  però sobretot  em sembla molt bé que la política miri cap a la ciència. És una via segura i, potser, la que toca.

Bona diada

Quim

Enllaç invitació

1 … 18 19 20 21