Lleure cultural - Page 6

Thomas Piketty

//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim

El cuento de las comadrejas

Divertida comèdia negra del director argentí Juan José Campanella (El mismo amor, la misma lluvia – El secreto de sus ojos – El hijo de la novia – Luna de Avellaneda….).

Feia molt de temps que no m’ho passava tant bé en una sala de cinema. Un guió original (remake de Los muchachos de antes no usaban arsénico) una delícia de diàlegs (tot i que costa seguir-los prou bé per l’accent argentí) i una interpretació magnífica. Hi ha qui diu que és un pèl llarga (129 minuts) però a mi se’m van passar volant i, en acabar, ja tenia ganes de tornar-la a veure per assaborir més els diàlegs.

Jo la vaig veure al Renoir Floridablanca però ara la podeu veure al Méliès.

Salut!

Roger Hoyos

http://www.meliescinemes.com/

Nadal 2018

////

Hola, punyeteros,

Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.

La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.

EL CAMÍ DE NADAL

Quan sota el cel tot gris que l’empresona

s’ajup el dia a un tendre caminal,

és solament que picona, picona

el camí de Nadal.

Quan de joiells posa una fina randa

el gebre per garrigues i tossal,

és que engarlanda, engarlanda

el camí de Nadal.

Quan ningú pena ni es plany ni s’acora

i en la nit freda hi ha un goig matinal,

és que teniu a la vora

el camí de Nadal.

I quan s’enjoia la vida revessa

i us enlluerna l’Infant immortal,

és que pel cor us travessa

el camí de Nadal.

Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).

Estimeu. Sigueu estimats. For ever and ever.

Au!

Iu

https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Nadala-Iu-2018.pdf

1 4 5 6