Lleure cultural - Page 5

Matemàtica recreativa

/

“En la nit, tres mudats cavallers fan sa via. Són tres reis d’Orient que han sortit d’un país sense nom. Si teniu en el cor fantasia, inventeu-ne un de bell per al món més feliç” (poema Gener de Joana Raspall).

Doncs avui el meu savi – rei d’Orient – és Marcus du Sautoy, un matemàtic que ha fet tres documentals per la BBC amb el títol genèric THE CODE i que són tot un joc pel pensament: els números, les formes i la predicció.

La matemàtica recreativa i divulgativa posa la matemàtica a l’abast de tothom d’una manera com no ho aconsegueixen altres matèries perque la compresió d’una regla o un teorema encara que sigui d’un abast senzill, és absoluta o no és, i això significa que si es comprèn, per exemple, el teorema de Pitàgores, d’aquesta regla – estrictament d’aquesta – en sap tant qui l’ha entès que el propi Pitàgores.

És un exercici de democràcia. I, encara que no sigui una matèria dins dels estudis de matemàtiques, ha assolit un rang destacat en el pensament matemàtic i filosòfic. Afeccionats a la matemàtica recreativa eren en Bertrand Russell o l’Albert Einstein. Hi ha hagut també matemàtics que han agafat molta fama en aquest àmbit. A Rússia hi havia Yakov Perelman, mort en la defensa de Leningrad i que ha resultat ser l’avi de Gregori Perelman, famós per haver refusat la medalla Fields. A USA destacà Martin Gardner, Ian Stewart, John Allen Paulos; a la Gran Bretanya Lewis Carroll, …

Que no ens manqui la il·lusió.

Quim

Nadal 2019

////

Bon dia, punyeteros,

Espero que l’any us hagi estat tirant a propici, en general.

Aquesta vegada obrirem una mica el focus per divagar sobre la insospitada relació entre Bach i Haendel, la ceguesa dels contemporanis davant dels genis, la ceguesa dels propis genis, i de com la descoberta d’un català podia haver evitat aital catàstrofe (si fa no fa).  Enllaç: D’0ratoris i postoperatoris

Amb els meus millors desitjos, que vol dir: estimeu molt, i que us estimin més encara.

Bon Nadal i millor 2020!

Au,

Iu

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre’n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s’empara de tot; potser un somriure

inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s’ha esvanit, i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Les herbes

////

En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya  sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.

“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el  bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.

Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:

Adults in the room

//

La pel·lícula ‘Adults in the Room’ de Costa.Gavras, es basa en la breu etapa de Yanis Varoufakis com a ministre de finances grec de gener a juliol de 2015 en la que va intentar defensar els propis plans enfront els imposats per la Unió Europea.

Varoufakis en va fer un llibre – Adults in the Room: My Battle With Europe’s Deep Establishment’ – que Costa-Gavras ha aprofitat per fer-ne la pel-licula. La temàtica, per tant, ha estat molt treballada. Per sobre de tot és una crítica de la Unió Europea feta per uns europeistes, tant Costa-Gavras com Varoufaquis.

A Catalunya se n’ha parlat poc, sort que li han donat el premi Donostia en el Festival de Sant Sebastià ! Buscant al Google solament he trobat una crítica a El Periódico que diu que es tracta d’un ‘relat francament tediós’. I, és clar, recordo que no m’agrada massa el cinema, com no m’agrada, en general, la novel.la; m’interessa més l’assaig. Aquesta, doncs, deu ser una bona pel.licula pels qui , com jo, habitualment troben tediós el cinema; aquesta sí que us pot interessar. Es podia veure al Floridablanca i ara crec que al Méliés.

Penjo una entrevista dues entrevistes al Costa-Gavras, una al Público en vídeo a France24.

Névoa

//

Dissabte 23 de novembre de 2019 a les 9 del vespre, la cantant Núria Piferrer – Névoa – actua al Teatre de Sàrria on ofereix un conert titula ‘Consciència de classe“.

L’escriptor Àlex Susanna la descriu perfectament:

“Des del primer moment que vaig sentir-la vaig quedar-ne fascinat, i un cop i un altre m’he deixat impregnar per la seva veu i les cançons …. ens les serveix amb la seva veu jove i ja feta, modulada, plena de foscos ressons i d’una passió que la portarà, de ben segur, tan lluny com ella vulgui”

Això ho deia quan va treure el seu primer disc “Entre les pedres i els peixos” i està clar que la Núria Piferrer ni ha volgut ser mediàtica ni s’ha prodigat massa en concerts. Això sí, té un reconeixement i ha estat capaç d’omplir el Palau de la Música. Artísticament és pura.

Afageixo un vídeo que he trobat:

Bach i Händel a Sant Felip Neri

Malgrat que Bach i Händel van néixer a Alemanya el mateix any, el 1685, amb poc més d’un mes de diferència i a tan sols a 40km de distància, els seus camins mai es van arribar a creuar.

Passat molt temps, l’Orquestra Barroca Catalana, farà que per fi es “trobin” en un proper concert a l’Església de Sant Felip Neri, diumenge 17 de novembre a les 19:00 hores

Reserves: 673815799. Venda d’entrades.

Art Llobet 2019: Festival de les Arts i la Guitarra

///

Farà uns vint anys, una colla de guitarristes recuperà la memòria de Miquel Llobet (1878-1938) que fou un guitarrista amb gran prestigi internacional, però al morir l’any 1938, en plena guerra, quedà relegat a l’oblit més absolut.

Al identificar el ninxo al Poblenou veieren que estava abandonat i en procés que portessin les restes a l’ossari comú. Ho van aturar, van arranjar el ninxo i cada any al voltant de tots sants, van uns quants guitarristes de qualsevol edat a tocar-hi unes peces. És una acte íntim, hi pot anar qui vulgui però allà s’apleguen unes vint persones solament. Dura uns 30 minuts i comença a les 12:00.

Aquest acte clou cada any el festival de guitarra que també organitzen per aquestes dates i que us recomano. Enllaço el programa.

Poso també unes quantes peces de Llobet que es poden trobar a Youtube. Les peces de Llobet les podeu trobar interpretades per guitarristes com Andrés Segovia i no es donava imprtància a qui havia fet la peça o l’arrenjament. Ara no.

El testament d’Amèlia Andreas Grossmann

Variacions sobre un tema de Sor Vladimir Gorbach

Romança Stephanie Jones

Cançó del lladre Kevin Loh

El noi de la mare Carles Trepat

 

CLÀSSICA A LA LLOTJA

/

L’Associació Foment de la Música Clàssica va començar a promocionar concerts l’any 1991 i ja porta organitzats més de 700 concerts. Els auditoris han estat diversos: una primera etapa llarga a la Cova de Drac, després als parcs públics, 11 edicions de música als palaus i ara porten anys estabilitzats a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a la Llotja de Barcelona. Els concerts son setmanals, cada dimarts a les 8 del vespre, duren uns 3/4 i el preu de l’entrada és de 12 €. Bona oferta gastronòmica al voltant.

Us passo un enllaç del programa de la tardor-hivern de 2019 i un vídeo d’un concert d’Anton Serra, que és l’ànima de l’associació, a l’Acadèmia de Sant Jordi, així podeu veure també l’espai.

La pluja

//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

Thomas Piketty

//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim