Història - Page 3

Antoni Negre Villavecchia

Publicat el dia
//

El passat 22 de febrer de 2022, ens assabentàvem del decés d’Antoni Negre Villavecchia. Per descriure el personatge he trobat  un article d’antologia del periodisme econòmic d’en Xavier Vidal Folch a El País (semblança d’Antoni Negre) i dos articles d’en Toni Rodríguez Pujol, assessor de comunicació , el primer la necrològica (Negre, el vers lliure de la societat civil catalana) i un segon que havia fet anys abans, l’any 2009, que es titulava “Un sopar d’estiu a ca l’Antoni Negre”.

A part dels articles, el que coneixem Santiago Montero, tenim el seu testimoni, ja que en Santiago va ser assessor d’en Negre en temes d’infraestructures. L’ampliació de l’Aeroport del Prat, en la qual Negre com a president de la Cambra (i Montero que cobrava d’en Negre i no de la Cambra) va jugar un paper importantíssim, ha estat fonamental en el desenvolupament econòmic de les darreres dècades.

En Negre va exercir un lideratge social i econòmic  que contrasta amb la manca de lideratge actual a Catalunya. Perquè? No ho sé, però, com a mínim, resulta interessant comparar l’entorn polític i econòmic dels anys 80 amb els actuals. Com a conseqüència de la transició, la societat civil estava més implicada en els partits polítics, el sector del totxo no tenia la importància que te ara, el model econòmic es prestava més a ser liderat… Ara tenim uns reptes molt importants i unes oportunitats per per afrontar-los, però el sistema no genera cap més ‘Antoni Negre’.

 

L’urbanisme a Tarraco

Publicat el dia
//

Avui us volia recomanar uns dels  documentals d’una sèrie elaborada per RTVE sobre enginyeria romana dedicat a urbanisme i àmpliament centrat en Tarraco. El que m’ha semblat més destacable és que es parla d’urbanisme (romà) i no solament d’arquitectura, que era el més habitual,  i en segon lloc l’ús de la tecnologia en 3D per a la visualització de la decisió de la seva ubicació, l’estructura de la ciutat, l’arquitectura, els rituals, el marcatge del seu perímetre, la parcel·lació o el repartiment entre els colons. Espectacular.

No hi ha hagut manera de trobar qui son els autors del documental, però, vaja, si s’ha pogut fer aquest documental és gràcies a la important tasca arqueològica que es realitza. Solament en els 25 anys que separen el 1982 del 2007 es van efectuar  al terme municipal de Tarragona un total de 1.342 intervencions arqueològiques. Això és excavacions, seguiment d’obres, adequacions o documentacions.

 

https://www.rtve.es/play/videos/ingenieria-romana/ciudades/5789531/

Esclavitud. La història silenciada

Publicat el dia

Dimarts passat,  2 de novembre de 2021, l’historiador Martin Rodrigo (UPF) va donar una conferència sobre els negocis del Marqués de Comillas a l’Ateneu Barcelonès i en la que, de fet, venia a presentar el seu darrer llibre “Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas”, Ed. Ariel.

Martin Rodrigo, que ja va fer la tesi doctoral sobre el Marqués de Comillas i ha publicat diversos llibres sobre ell, és qui més coneix aquesta figura extraordinàriament controvertida, sobretot perquè la seva fortuna s’origina  amb el tràfic d’esclaus, però  que forma part de la nostra història amb una rellevància extraordinària. La conferència  em sembla imprescindible, si més no pels que no vulguin llegir el llibre.

…

En el torn de preguntes l’historiador afirmava que Espanya no solament va ser el darrer país europeu en abolir l’esclavitud, sinó que, malgrat la importància que ha tingut a Espanya el tràfic d’esclaus transatlàntic, no ha fet mai res en el camp de la memòria història, cosa que han fet amb major o menor grau a França, Anglaterra o als Països Baixos…

I  aquesta mateixa setmana s’han fet unes jornades al Born amb el títol “Esclavisme a Barcelona. Una història silenciada” de la que el mateix Martin Rodrigo n’era el comissari i de la que en Josep Playà se’n fa ressò a La Vanguardia. En el segle XV, ja entre un 10 i un 15 % de la població de Barcelona eren esclaus !. La història no s’ha de silenciar.

Ildefons Cerdà

Publicat el dia
/

No m’agrada com estan quedant les super-illes de Barcelona, se’m fa molt estrany, però tinc la impressió i em molesta que el tema s’ha polititzat en el sentit que ha entrat en els objectius dels departaments de propaganda i agitació de determinats partits polítics. Per deformació professional, quan observo les xarxes tinc certa mirada estadística i detecto una insistència estadísticament ‘anormal’ de determinades persones ‘anormalment’ vinculades. Actualment hi ha eines per a que a que aquesta mirada estadística esdevingui anàlisi rigurós – en diuen mineria de dades o data mining en anglès- però està a l’abast de qui ho pugui pagar. Si alguna institució, com es diu, de veritat vol lluitar contra els ‘fake news’, disposa d’eines per desemmascarar el treball d’intoxicació dels departaments de propaganda i agitació, la qual cosa té un benefici secundari extraordinari a més d’evitar la confusió, que és devaluar determinats tècnics que ocupen un càrrec per la seva acció politico-intoxicadora i no per una vàlua professional, com hauria de ser.

La qüestió és que hi ha un problema gravíssim de fons que és el de trànsit i les emissions de CO2 que s’ha de resoldre i la solució de les superi-illes ha vingut Barcelona ha vingut inspirada en bona mesura per Salvador Rueda que era el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. És biòleg, psicòleg, enginyer ambiental i va començar la seva carrera professional a l’ajuntament de Sant Adrià, de la qual cosa no se’n amaga, i la seva proposta tenia una base científica – la més científica, des del meu punt de vista; hi havia altres propostes  – basada en els treballs d’Ildefons Cerdà.

Les seves idees han quedat recollides en el llibre “Regenerando el Plan Cerdà. De la manzana de Cerdà a la supermanzana del urbanismo ecosistémico” que fou presentat al Col.legi d-enginyers de Camins. Aquest és l’enllaç.

I sobre l’Ildefons Cerdà, si voleu passar una bona estona, no us perdeu la conferència d’en Lluís Permanyer a l’Ateneu l’any 2018. Està penjada a YouTube i he posat  l’enllaç a l’entrada que he fet al bloc de  Garlaires. La meva recomanació completa és escoltar la conferència diumenge 10 o dimarts 12 d’octubre quan comenci a fer-se fosc i quan s’acabi, passar de les preguntes, i  menjar quatre o cinc unes castanyes i una tall de moniato (un de sencer és  excessiu) acompanyat d’una copa de vi ranci de la casa Muller o de vi de Porto. Amb la tardor ve la foscor i pot ser depressiva; amb aquesta fórmula la fareu amable, en gaudireu i l’efecte us pot durar fins desembre que amb el Nadal tot s’anima.

 

Alexandre Blasi Boher (1910-1989)

Publicat el dia
/

Alexandre Blasi Boher (1910-1989) tinent de carabiners destinat a La Vajol durant la República,  és conegut sobretot perquè va dirigir una part de l’evacuació del patrimoni artístic i del Tresor de la República a França des dels diversos dipòsits situats a La Vajol, Agullana o Darnius i, alhora, també perquè va protagonitzar el trasllat del darrer dels camions que van creuar la frontera abans de l’ocupació franquista de l’Empordà, el dia 9 de febrer de 1939.

L’any 2017, la seva família – el fill, Alexandre Blasi, és l’enginyer que ha col·laborat amb Garlaires amb els seus reculls de premsa – va fer donació d’un fons documental al Museu Memorial de l’Exili.

I ara, acaba de publicar-se el llibre amb el recull de les agendes del tinent Blasi  els darrers dies de la guerra civil i del exili que es presentarà el proper dia 16 de juliol al Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera. He posat el cartell a GARLAIRES.

Si algú el vol comprar adjunto cliqueu sobre l’ enllaç.

Filosofia mundana (economia)

Publicat el dia
//

04/07/2020: El passat 1 de maig moria un amic, en Jacint Ros Hombravella, catedràtic de Política Econòmica. Tenia 85 anys. La darrera aventura intel·lectual que vam tenir junts va ser quan el vaig ajudar a editar el seu llibre de memòries “Pagines viscudes d’un economista català” UB, 2018.

A ell li vaig dedicar la ponència que vaig presentar el passat divendres 3 de juliol al Seminari del Grup d’Investigació IAFI (UB) titulat «Filosofia mundana»; economia. A la ponència no el cito per a res, però hi és; està en mi.

Podeu veure la ponència clicant sobre la fotografia:

07/06/2021:

Sovint el pensament filosòfic s’ha avançat a l’econòmic; Voltaire a Smith, Hegel a Marx, Moore a Keynes, Nietzche a Schumpeter… Quina relació hi ha entre filosofia i economia?

Això ho vaig tractar  a GARLAIRES (Economia Mundana 4/07/2020) i el passat dilluns 7 de juny  vaig organitzar un debat a l’Ateneu Barcelonès amb en Bernat Sellarès, economista, gerent de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i professor d’Història del pensament econòmic i polític al grau en Filosofia, Política i Economia (UAB i URL) i Jordi Graupera i Garcia-Milà,. periodista i doctor en Filosofia (The New School- New York).

La cosa va anar molt bé. La sala Bohigas plena i en Bernat i jo pensàvem vam expressar una visió molt diferent de  la relació entre economia i filosofia  de la d’en Jordi Graupera, la qual cosa va donar lloc a que el públic digués la seva.

Amplio l’entrada anterior amb l’enllaç del debat.

D’ous que ballen i cases que es belluguen

Publicat el dia
////

Bona tarda, punyeteros,

Enguany heu de confessar-ho: avevate lasciato ogni speranza, oi que sí? Doncs molt mal fet, ja ho veieu.

Vinc tard, però amb novetats: la celebració dels 700 anys del Corpus Christi barceloní s’ha traslladat a enguany, de manera que fins diumenge podeu veure exposicions al Museu Diocesà de Barcelona (Pia Almoina) i a la Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2), repics festius de campanes, la fastuosa processó, catifes florals i, atenció, l’ou com balla a tots els districtes (cal anar amb compte, perquè a canvi fallen alguns dels emplaçaments habituals, com la Parròquia de Santa Anna).

Adjunto (cliqueu sobre la foto)  l’escrit habitual, on comprovareu que ni és or tot el que lluu, ni tot són flors i violes.

Balleu i estimeu!

Iu Pijoan // 03/06/2021

 

Les estratègies de sortida de la Gran Recessió de 2008 als EEUU i a Europa

Publicat el dia
/

Les darreres vacances de Nadal vaig gaudir de les memòries d’en Barack Obama; titulades Terra Promesa. Sobretot hi havien tres coses que em van cridar molt l’atenció. En primer lloc, aquí, passats els efectes de la Transició, la política s’ha professionalitzat – ja és normal – però els polítics, en general, no estan preparats: no tenen formació i experiència en algun àmbit econòmic o social, ni aporten un compromís o valors. A la política s’hi sol entrar per amistat, per haver estat company d’un equip de futbol, d’una colla de geganters, a través de les joventuts, per família…En canvi l’Obama tenia formació, experiència i compromís (valors).

En segon lloc, l’Obama és el 15 M als EEUU. De fet el 15 M còpia a Obama; això de ‘PODEM’ era el seu lema. Però Obama, a diferència del 15M, aconsegueix ser vuit anys president. El sistema polític americà li va fer un forat !

I en tercer lloc, per deformació professional, em crida l’atenció l’enfoc de l’economia. Esclata la crisi i és nomenat president amb la qual cosa l’ha d’abordar i ho fa i molt bé, tant que, des del meu punt de vista, fa història.

El tema em va semblar interessant per a tractar a l’Ateneu i em vaig posar en contacte amb Jordi Catalan Vidal, catedràtic d’història econòmica i especialitzat en el àmbit de la història industrial i del creixement, i el proper dilluns (19/04/21) a les 18:30 ens farà (a l’Ateneu), una conferència titulada “Les sortides de la Gran Recessió de 2008: les estratègies dels Estats Units i l’Europa de l’euro en contrast”. Esteu invitats.

En Jordi és company meu de promoció, (Autònoma Boja, UAB 1977-1981), com a estudiant ja era un referent i em farà molta il·lusió assistir a una conferència seva. A part, ho té molt treballat.

Enllaç a la conferència

Manuel Girona o la política pràctica

Publicat el dia
//

L’any 2011, Lluïsa Pla Toldrà (Bell-lloc d’Urgell, 1962) presentava la tesi ‘Els Girona: la formació de la gran burgesia catalana del segle XIX (1748-1905)’ dirigida per Jordi Nadal i amb la tutoria d’Enric Tello.

De la tesi se n’ha fet un llibre, moltes presentacions arreu de Catalunya i el passat 3 de març es va fer una conferència a l’Ateneu on Manuel Girona havia estat president (1883-1886), titulada ‘Manuel Girona o la política pràctica‘. Extraordinària.

Energúmens. Passat,present i futur

Publicat el dia
/

En Josep Maria Ureta em passa un article impactant que ha fet pel blogpost Paios (periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris) sobre un llibre Jordi Amat titulat “ El fill de xofer. Els fils secrets del poder. Ascens i caiguda d’Alfons Quintà”. Extret del desenllaç:

Jordi Amat … no es pot estar de dir que el llibre que ha fet li ha costat “escriure aquesta narració desagradable i apaivagadora”, lamenta el dolor que causa llegir-lo però creu que escriure’l era “moralment discutible però socialment necessari”.

L’article m’ha fet venir al cap l’expressió ‘dona-li passada’ que solia emprar la meva àvia i que il·lustra que venim d’una tradició on el sistema crea energúmens (posseïts pel dimoni segons la definició del Diec).

La necessitat social del llibre entenc que deu estar sobretot en que serveixi per a evitar futures situacions d’abús de poder i, francament, quan llegeixes les notícies segueix veient personatges que ‘fan més por que una pedregada’, en expressió de la meva mare. L’index d’energúmens (IE) segueix disparat; la qualitat democràtica és baixa.

1 2 3 4