El passat 28 de setembre de 2020 el nostre company de la penya dels Garlaires Dr. Miquel Carreras va llegir el seu discurs d’entrada con a Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. El títol del discurs va ser “Aproximació i Reflexions entorn de l’envelliment i les seves manifestacions cutànies“.
Felicitats Miquel.
Tenia la possibilitat de fer una visita a Portbou absolutament descartada. L’Estat Espanyol, per raons de defensa militar, decidí que l’ample de les vies seria diferent a Europa i a la frontera s’havien de descarregar i tornar a carregar els trens de mercaderies. Això requeria infraestructures ferroviàries, enginyers, arquitectes, ferroviaris, estibadors, duaners…cases, escoles. Un absurd econòmic si es considera la raó de tot plegat.
L’absurd esdevé tràgic quan Portbou fou bombardejat per l’exercit franquista o quan Walter Benjamin, perseguit pels nazis, s’hi suïcida.
Amb aquest panorama, imagino la tramuntana, que allà tomba vagons de tren, més com un castig diví que com un fenomen natural.
Tanmateix, la meva actitud cap a Portbou, ha canviat aquest més d’agost. El company de promoció, en Josep Macià, de Sabadell i ara a Vilajuïga, m’ha animat a anar-hi i m’ha enviat un article d’en Joan Josep Isern titulat “Retorn a Portbou: allí on tot s’acaba”, que està prou bé i el penjo a Garlaires. Però el que més m’anima és l’expectativa de passar una bona estona amb un amic, per a la qual cosa no necessito molt; segur que ho trobaré a Portbou.
El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. La resta pràcticament és de l’AMB
Segons la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU, el valor dels terrenys dels privats, ateses la previsió d’ingressos i despeses, seria de 52 milions d’euros. Tanmateix el propietaris privats han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la formula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els terrenys i, com que Metrovacesa és una empresa cotitzada, hem pogut consultar els seus balanços, resultant que els solars aportats per Endesa i Santander, ateses les expectatives que s’han fet amb l’edificabilitat definida per l’Administració a la zona, s’han valorat en 150 milions, 98 milions d’euros per sobre del que es desprèn de l’estudi econòmic del PDU !!!
Clicant sobre la imatge hi trobareu l’enllaç d’un article publicat a la web de la Plataforma per a la conservació de les tres Xemeneies de Sant Adrià, reflexionant sobre la qüestió.
En un llibre que recomano, editat al castellà amb el títol “El dominio de la información. Una guia estratègica para la economia de la red , Hal Varian, un catedràtic d’economia que quan jo estudiava feia llibres de ‘micro’ i després va passar a ser l’economista en cap de Google, explica com funciona això del mercat de la informació; perquè hi ha empreses que poden concentrar el mercat en molt pocs anys.
En Varian, no ho explica però també dona les claus per entendre com ‘productes’ extraordinaris no tenen un èxit comercial. Des del meu punt de vista és el cas del bloc “Apologia de la curiositat” de Xavier Febrés, periodista, que ha fet llibres biogràfics ( el General Escofet, Josep Pla, Carlos Gardel), històrics, de viatges , va dirigir el Gabinet de Premsa de la UB, va treballar a l’Auditori…i publica articles amb molta freqüència al seu bloc que es poden llegir gratuïtament.
Son articles per a passar l’estona. Els darrers sobre el ‘Cagallibres’ de Venecia, la Consolació amagada al bosc de Cotlliure, la noblesa del vi agre,… Per passar l’estona però que poden tenir un transfons extraordinari. Acabo de passar una estona fantàstica llegint “L’home que va posar portes privades al mar de tots” dedicat a l’Antoni Vives, ex-regidor d’urbanisme de Barcelona.
Aquesta setmana ha estat notícia que en Xavier Febrés ha guanyat el 41è premi Carles Rahola d’assaig per “Josep Pla o la Vitalitat”, una interpretació de la vida de Josep Pla a través dels llibres publicats a cada època. El jurat estava format per Francesc-Marc Àlvaro, Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola, Joaquim Nadal i Josep Lluch.
I, per sort, no para: acaba de publicar «Apologia de l’Empordà: de Banyuls a les illes Formigues» (Edicions Cal.ligraf, juny de 2020).
Si cliqueu sobre de la imatge del seu llibre podreu accedir al bloc Apologia de la Curiositat de Xavier Febrés:
Aquests dies hi ha una revolta als ajuntaments de les zones rurals contra la llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural de Catalunya, que s’ha de debatre i aprovar o no, properament, en el Parlament. Son els més afectats i restaran sense cap protagonisme.
En Joan-Ignasi Castelló es despatxa a gust contra la llei en un article al Blog Agricultura de Catalunya:
“Per mantenir aquest maquillatge anomenat política del patrimoni natural, els seus valedors en tenen prou amb una llei del parlament i una policia per fer-la complir. El “Deep State” deu pensar: deixem que juguin en aquests indrets sense pes econòmic mentre nosaltres vivim tranquils a les zones urbanes, turístiques i industrials on hi han els grans negocis. Sí, sí, que declarin la puresa i la inviolabilitat d’una vall perduda del Pirineu, però que no vinguin a emprenyar al Vallès o al Maresme”.
“Però què eren aquestes fondes de sisos? Eren uns restaurants que oferien allotjament, habitualment humils, on es podia passar la nit per quatre rals i menjar un àpat per dos rals. Total sis rals, d’aquí el nom de fondes de sisos”.
Llegiu l’article complet de Ricard Estrada clicant sobre la imatge:
Covid-19:
A “L’any que ens vàrem morir tots una mica” en Miquel Carreras fa tot una reflexió en la que conclou que sense solidaritat, l’evolució de l’especie humana quedarà estroncada.
Bon dia, punyeteros enclaustrats,
Espero que us trobeu bé de salut i d’ànims, en aquestes estranyes circumstàncies que ens ha tocat de travessar “nel mezzo del cammin di nostra vita”. Jo vaig fent, que ja és un què. Com deia en Calders:
“Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària,
i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.”
Ara com ara, volem, necessitem creure que el 23 de juliol podrem celebrar Sant Jordi, i que podreu anar a la platja, ni que sigui per torns: ens cal tenir fites a què aferrar-nos, oi?. És allò que en Jordi Guitar li diu a la Vienna: “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. De fet, la frase exacta no és pas aquesta, però aquí la diem així, i valgui com a homenatge a la Montserrat Roig: el diàleg original, de ritme tan aspre com el seu contingut, fa: ⁂
Doncs això, bona Diada, i que al juliol ens puguem veure al carrer. Estimeu-vos i que us estimin, preferiblement de veritat.
Iu
Cliqueu sobre la imatge:
Ja fa dies que el Departament de Salut informa del nombre acumulat de morts per COVID registrat als hospitals i també del conjunt (hospitals + fora hospitals). Ahir, segons les estadístiques, als hospitals van morir 210 persones i en conjunt (hospitals + fora hospitals) van morir 205, la qual cosa és difícil a no ser que alguns morts fora d’hospital hagin ressuscitat i es comptabilitzessin en negatiu. També pot passar que els morts hospitalaris estiguessin tan malalts que morint una vegada no n’hagin tingut prou i hagin repetit.
Aquesta contradicció a les estadístiques fa dies que dura i m’ha motivat a escriure un article a favor del desconfinament immediat. Personalment pateixo pensant en els autònoms, botiguers, els que no tenen contracte…
Com que el bloc de GARLAIRES va ser concebut per a tractar temes diferents dels que habitualment tracten els mitjans i malgrat que penso que l’article és original, a la mateixa entrada hi poso un video i un enllaç amb un grup musical que he descobert aquests dies, anomenat Tuba Skynni, un grup de jazz de carrer amb base a Nova Orleans. És una manera de reivindicar el carrer.
En fi, que Sant Jordi sigui una jornada plena de lletres i, amb les lletres, reivindicacions. Salut !
Avui una lectura escrita per en Joaquim Ros. Ens explica que d’acord amb les circumstàncies que hem afrontar avui, atendre i entendre les plantes del nostre jardí, del balcó de cada casa o pis, té un sentit i una manera de comprendre la vida vegetal que conviu de manera “callada” tant a prop nostra.
Desitjo que estiguis bé de salut i també les persones que t’acompanyen. L’equip del Blog Agricultura de Catalunya, de moment seguim bé.
Que durí aquesta situació i ens generi noves capacitats per a reformar el sistema, massa pertorbat per l’hegemonia de l’especia humana sobre l’ecosistema natural.
Ricard Estrada
