Filosofia

Informació econòmica i democràcia

Publicat el dia
//

Acaba de sortir el llibre ‘Pescar el salmón’  de Yago Álvarez Barba, conegut a Twiter com ‘economista cabreado’  amb lema ‘ Periodista económico. Aprende economía para que no te joda un economista’.

A Espanya impera el que s’anomena  capitalisme d’amiguetes (‘crony capitalism’). Les empreses de sectors regulats per l’Administració pública son els que controlen realment l’Administració i per a fer-ho utilitzen els mitjans de comunicació. És un recurs més: en poden haver-hi altres com contractar parents dels polítics, alts funcionaris, etc..

Com a conseqüència, el biaix sistemàtic de la premsa salmó (l’econòmica) a Madrid a favor del capitalisme d’amiguetes és escandalós. El llibre ‘Pescar el salmon’ és una reacció  a aquest escàndol. L’Andreu Farràs, que, a més de haver estat redactor en cap i haver escrit cinc llibres, ha exercit el periodisme econòmic,  li dedica un article molt favorable al blog PAIOS. També està escandalitzat amb la situació actual.

En el llibre, tanmateix,  hi ha algunes mancances. Quan relaciona la premsa econòmica oblida,  per exemple, Via Empresa. No oblida ‘On Economia’ perquè té seu Barcelona i Madrid també.  L’autor, encara que sigui alternatiu,  dona una visió molt madrilenya de la informació econòmica. En altres indrets del món on el ‘capitalisme d’amiguetes’ no té tant pes, la informació econòmica és diferent.

Una segona mancança és no haver tingut en compte treballs fonamentals (1).

….

Jo estic convençut que, malgrat tot, el bon periodisme econòmic és possible. I el tema és fonamental perquè sense bona informació econòmica no pot haver un  bon sistema democràtic. El mercat no garanteix que el sector funcioni, ja es veu. Hi ha uns defectes consubstancials i un d’aquests defectes inevitables, sense intervenció, és la influència excessiva dels sectors regulats que controlen al controlador a través dels mitjans. Sobre això tinc escrit un llibre (2). El meu parer és que les lleis anti-monopoli haurien d’entrar en aquestes qüestions per a salvaguarda del sistema democràtic, igual com hi ha normes per a regular l’activitat dels lobbies també esbiaixada sinó es limita.

A part del que pensi jo, hi ha un debat de molt nivell. Aquests dies corria per aquí Martin Wolf presentant el seu darrer llibre «La crisis del capitalisme democrático». El tema dels mitjans de comunicació li preocupa moltíssim. L’origen del problema és que recollir informació té un cost elevat mentre que distribuir-la pot resultar fins i tot gratuït. Llavors com a solució apunta que s’imposi un impost a les xarxes socials per crear un fons que financés documentals i producció periodística seriosa.

Amb Martin Wolf es pot estar més o menys d’acord, però és un gran periodista econòmic. Recordem que en el seu dia (2006 !) fou dels pocs en  denunciar la bombolla Inmobiliaria que petaria el 2008. Amb sorna afirmava  ‘…que vinguin europeus rics a gastar i emigrants pobres a treballar i vostès (Espanya) a viure de renda…tot boom s’acaba en algun moment’ (3). [ En aquest cas ens podríem preguntar  perquè no li van fer cas? Juan José Millás, l’any 2003(!!!!) escrivia “Ese dinero que usted pierde en las burbujas a las que le arrastra la desesperación no se volatiliza: va a la cuenta de los ladrones”(4)].

Arreglar el problema de la informació econòmica ha de preocupar als demòcrates, siguin d’esquerres o de dretes.

…

I m’acomiado amb l’enllaç amb una article a El Economista de Josep Prats, amic garlaire, que gestiona un fons d’autor a Abante: Los siete Pecados capitales del gestor. Explica cada un dels pecats capitals i, com un bon catequista, també la mesura correctiva. És divertit, reflexiu i útil.

 

 

 

 

(1)Entre altres Bad News. How America’s Business Press missed the story of the century. Editora . Anya Schiffrin.Diversos autors (Stiglitz, Starkman…) The New Press , 2011
(2)Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió. Joaquim Perramon 2012. Pròleg de Jordi Goula
(3)Entrevista a la contra per Victor Amela. La Vanguardia (15/07/2006)
(4) Juan José Millàs. El País, 27/06/2003

Consciència, IA i tractament de la incertesa

Publicat el dia
//

Impressionant la xerrada del neuro-científic francès Stanislas Dehaene  a Aprendemos Juntos, un projecte educatiu (i d’imatge) del BBVA, enregistrada l’abril 2023. La xerrada es titula simplement “Cóm funciona el Cervell” i es pot visualitzar en  francès subtitulat o amb traducció simultània castellà.

Ja m’havia semblat molt interessant la xerrada en el mateix programa, també sobre neurociència del català David Bueno explicant com l’educació transforma el nostre cervell. És de l’any 2018 i arrel d’aquella conferència després vaig llegir el seu llibre «Trenca-t’hi el cap (la cultura com a motor de la re-evolució cerebral)»  de  Ed. Destino, 2019.

Els vídeos porten milions de visualitzacions a YouTube i en els dos casos l’interès per la  millora de l’educació aprofitant els coneixements  de la neurociència és fonamental. No surt a la biografia però en el transcurs del vídeo Stanislas Dehaene manifesta ser el President del Comitè Científic per a l’Ensenyament a França (!!!!), doncs allà per davant.

…

En el seu llibre de David Bueno entre molt sobre el problema de la consciència (i autoconsciència) i el lliure albir. És una qüestió molt relacionada amb la intel·ligència artificial (IA). Com ja deia Roger Penrose, en el seu clàssic “La nova ment del emperador” (1989), la dificultat de les màquines per arribar a la intel·ligència artificial és la impossibilitat de tenir consciència.

La màquina no té capacitat de voler ser davant d’un futur incert, es fa més evident. ¡El lliure albir seria això! Ara bé, tinc la impressió que quan a la màquina se li marquen uns objectius, en alguns àmbits , la resolució que fa és millor que la humana.

M’explicaré. Dilluns passat vaig anar la presentació del llibre “100 coses que cal saber sobre la intel·ligència artificial” de Ramón López de Mántaras . Molt interessant. Es va referir a capacitats del que anomenem  IA i dintre de les capacitats una experiència seva en el camp de la medicina on hi havia un pacient amb problemes de pneumònia, el no encertaven el diagnòstic i un programa d’IA desenvolupat pel seu equip ell va assenyalar la causa i , amb això, la solució(*).

A part de que la IA disposa de molta informació, crec que  la IA aportar  coherència lògica en el tractament de la incertesa. Amos Tversky, parella científica de Daniel Kahneman, psicòleg i premi Nobel d’economia,  experimentà amb un fenomen que anomenà unpackaging (efecte desagregació) i que es podia il·lustrar amb el següent exemple: una actriu ingressava en un hospital d’urgències fingint un dolor agut a la part inferior dreta de l’abdomen i es demanava a un grup de metges que consideren la probabilitat de tres possibles diagnòstics: a) gastroenteritis, b) embaràs i c) altres causes. A un altre grup de metges se li va ampliar la llista substituint altres causes per tres possibilitats: apendicitis, nefritis i inflamació pèlvica. El resultat és que si el primer grup de metges va atribuir a la gastroenteritis una probabilitat del 31%, el segon li va assignar una probabilitat del 16%.

No es cap crítica als metges, és un fenomen: la incertesa no es tracta bé. En economia passa igual, té molt poc a veure el risc (objectiu) calculat amb moltes dades a Borsa que el risc (subjectiu com a molt) d’una determinada empresa. Aquests problemes crec que no s’expliquen a les facultats, excepte en determinats  estudis de matemàtiques i informàtica on es formen els joves que després van a treballar en IA. Aquests sí que ho saben. El mateix Amos Tversky va fer una teoria matemàtica situacions com la descrita a l’efecte  unpackaging , per tractar la incertesa també  hi ha una teoria matemàtica de l’evidència, de subconjunts borrosos, conjunts toscos…Fa anys que ja havia llegit que alguns dels creadors d’aquestes teories matemàtiques estaven treballant en el desenvolupament de la IA i m’imagino que els hi funciona molt bé, sobretot aportant coherència. Llàstima que la ´programació de la IA sigui una caixa negra.

 

(*) Roderic Guigó, cap del grup Biologia Computacional del Processament d’ARN al Centre de Regulació Genòmica va fer referència al programa de Mántaras i a la IA a la conferència “IA i biomedicina: Reflexions sobre el futur de la salut i la recerca” (Ateneu Barcelonès 04/10/2023)

Javier Tejada: física, saviesa i bonhomia

Publicat el dia
//

Dijous de la setmana passada, 20/04/23l, vam tenir l’oportunitat de conèixer al físic Javier Tejada a la tertúlia del 7 Portes en la que participem un grup d’amics garlaires. Javier Tejada, premi de la Real Sociedad Española de Física- Fundación BBVA, “pels seus descobriments essencials a l’àrea del magnetisme quàntic que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria, així com per les aplicacions tècniques dels seus descobriments, les seves nombroses patents i la seva activitat divulgativa”,  té una web professional on hi podreu trobar documentació sobre la seva visió prospectiva en relació a la IA i l’energia, que és del que més es va tractar a la tertúlia.

El sopar va ser molt participatiu i  això és un èxit. Hi havia uns 25 assistents, molts van dir seva amb visió interessant i rellevant. Jo, d’acord amb allò que em motiva,  em quedo amb una idea que va treure Javier Tejada: la COMPLEXITAT – el seu tractament – és  l’assignatura pendent dels humans. Estic absolutament d’acord, en general no es pensa bé, es cometen errors lògics i, per tant, tampoc es decideix bé. // Si la IA no té un objectiu vital i l’home, que sí que el té, en general pensa fent errors, com serà la simbiosi entre IA i humans? Entrarem en un nou període d’il·lustració?

….

Cabòries sobre la IA  a part, de la informació consultada, m’ha interessat moltíssim un vídeo amb una entrevista que manté amb Javier Barón, Cap del Departament de Pintura del Segle XIX del Museu Nacional del Prado  en relació amb Nens a la platja, de Sorolla. Que meravellosa és la naturalesa humana !

Paremiologia i ensenyament de la filosofia

Publicat el dia
/

En el debat sobre el contingut de l’ensenyament de secundària, que si religió, educació cívica o la supressió de la filosofia), jo soc partidari no solament de que s’ha d’ensenyar filosofia que té amplitud (política, religió, lògica, física, psicologia…) sinó que de que hauria de tenir encara més hores.

Això sí, la filosofia que jo m’imagino, la que m’hagués agradat per a mi, seria la introducció als pensadors a través dels aforismes. A la wikipedia (anglesa) trobo una relació de més de 100 aforistes (aphorists). Aristòtil, Raymond Aron, Wallter Benjamin, Ciceró, Descartes, Benjamin Franklin, Pascal, Plató, Sartre, Shopenhauer, Socrates i Paul Valéry…

En Benjamin Franklin va editar el “Poor Richard’s Almanack”, que va ser un èxit. Bona forma de difondre el pensament.

Curiosament a la relació hi surt Josep Abril i Virgili, autor del llibre del Bon Seny, il·lustrat per Junceda i en canvi no hi figura en Ramon Llull, més universal que també va recollir proverbis. Altres tampoc apareixen. Joan Amades, per exemple, havia fet recopilacions de refranys.

I amb tot això he descobert la web del projecte PCCD (Paremiologia catalana comparada digital). La paremiologia (del grec paroimía, instrucció + logos, tractat) és la ciència que estudia els refranys, els proverbis i altres enunciats, la intenció dels quals és transmetre algun coneixement tradicional basat en l’experiència. A la web hi trobareu una bona recopilació de refranys.

Però francament el nom em sembla un problema. Amb aquest nom –paremiologia– per comptes d’emprar refranys, màximes i aforismes com a recurs per a una instrucció popular, que és el que considero que hauria de ser l’objectiu, acabaran fent un altre màster universitari.

A la pel·lícula Being There, el president dels Estats Units segueix els proverbis d’un jardiner, Mr. Chance, interpretat per Peter Sellers, però era ficció.