En Jesús Domingo, enginyer tècnic agrícola i col·laborador del Bloc Agricultura de Catalunya ens aporta un article amb moltes dades per a tractar el present/futur de l’ús de l’aigua a l’agricultura actual i a l’agricultura de la dècada. I ens diu que el problema de l’agua l’hem de contemplaR: “Amb optimisme i posant tots els mitjans tècnics al nostre abast. No hi ha una altra manera.”
Que tinguis una bona lectura.
Salutacions.
Ricard Estrada i Arimon
L’octubre de 2019 va morir Josep Pujol i Andreu, un company de promoció d’econòmiques a la UAB amb el que hi tenia amistat. Des de que vam acabar l’any 1981 no ens veiem, però l’afecte perdurava. Erem molt col·legues. A tots dos ens interessava molt l’economia però jo tirava cap a les matemàtiques i ell cap a la història. Em comentava que no entenia com algú es podia passar el dia fent matemàtiques. Quan vaig veure la seva tesi era jo qui no entenia com algú es podia passar el dia fent treballs propis d’en Ramon Garrabou, excel·lent historiador i soporífer professor.
En Pep Pujol, que, com diu la necrològica del Servei de Premsa de la UAB, compatibilitzà la formació amb l’activisme universitari, va acabar sent de catedràtic d’història econòmica i vice-rector (!?).
Ara tinc l’oportunitat d’escoltar altre cop en Pep Pujol de la mà de la seva filla Alba, que és actriu i interpreta amb en Pep Cruz una obra d’Àlex Rigola basada en les converses de l’Alba amb el seu pare abans de morir. En Pep Pujol preveient el seu final li va suggerir a l’Alba fer una sèrie d’entrevistes i l’Àlex Rigola s’hi va interessar estant en Pep amb vida. Tracten, diuen, més de la vida que de la mort : individualisme, el neoliberalisme, la família, l’immaterial, la humanitat, la comunitat, l’existencialisme, la supervivència, l’amistat, l’amor…
L’obra – “Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers” – es pot veure a la Sala Beckett.
Gràcies Pep, un descregut recalcitrant fabricat als ‘hermanos gabrielistes’ anirà a veure que vas acabar pensant de tot plegat.
Quim
Crónica de Joan Safont
Lluitar és riure x Montse Castellà a El Nacional
Sent estudiant, durant la transició, per allò d’estirar ben fort per a fer caure l’estaca corcada del règim, havia fet de geganter, venut llibres per Sant Jordi, de taquiller en actes culturals a l’ateneu, de servei d’ordre…i també de corresponsal del diari Avui a Sant Adrià on de referent em va tocar en Joan Rendé
Amb ell m’ho havia passat extraòrdinàriament bé. De vegades ens havíem de trobar per tractar alguna qüestió de la informació i recordo haver parlat de tot amb ell durant hores i a la feina dedicar-li potser un parell de minuts tirant llarg.
Aquests dies s’ha presentat el nou llibre de Joan Rendé “Ballaven el black bottom”. A baix poso l’enllaç de l’entrevista que li van fer a TV3 on en Joan explica que quan fa un llibre intenta que sigui una obra d’art. Aquesta és la seva veritat. Té altres veritats: la família, els vins, la terra, la gent, els cavalls… i els llibres, com a obra d’art, son la sublimació d’aquests conjunt immens de veritats.
Per a veure l’entrevista clickeu sobre la imatge
En Ricard Estrada ens va recomanar dos articles deliciosos de Joan-Ignasi Elies sobre les campanes. Part I i Part II
Castell i Museu de les Campanes de Catalunya a Os de Balaguer
…
El Departament de Cultura de la Generalitat també ha organitzat l’exposició “Les campanes d’ús civil a Catalunya‘ a Brussel.les
Fa uns dies vaig estar per l’Alt Empordà, a casa d’uns amics, i ens van portar a visitar un poble que és diu Ventalló, és un poble d’aquests de l’Alt Empordà amb casalots contundents, de pedra, que han resistir el pas dels segles i el que els hi queda, on es respira tranquil·litat, i saviesa.
La nostra sorpresa va ser trobar-hi la Fundació Perramon d’art contemporani. Està distribuïda en tres espais de cases restaurades, te una col·lecció d’art contemporani català fantàstic i una de les sales està dedicada exclusivament al pintor Ràfols Casamada.
Jordi Ferrer
Bona tarda.
I bona lectura i també desitjar un Bon NADAL I TOTES LES FESTES DE CAP D’ANY I SOBRETOT QUE ELS REIS ET SIGUIN POSITIUS PEL QUE FA A REGALS tant si són de sentiments com de bens materials.
L’Eduard Pares i el seu equip, ens aporta la felicitació de Nadal que venim fent des de fa uns anys en el Bloc Agricultura de Catalunya.
De fet l’article és com una infografia, però més espessa del que és usual en aquesta mena de formats de comunicació. És la història d’un arbre monumental de més de 500 anys. En la pàgina segona de l’article i pots veure les coses que han passat en el seu entorn i et pot fer reflexionar sobre com ha pogut sobreviure a tant esdeveniments.
De fet els arbres monumentals, són això un “museu viu” de la nostra història. En aquest cas és una pinassa del Bosc de Poblet. Lloc sagrat i amb arrels amb l’estructura cultura i religiosa de Catalunya.
Ricard Estrada
En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.
“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.
Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:
Josep Pàmies Breu (Balaguer, 1948) és un pagès eixerit conegut per la seva defensa de remeis naturals com l’estèvia que va fundar l’associació Dolça Revolució per a promoure les teràpies naturals. Han creat una web on hi pengen informació, vídeos… i també botiga on-line. Veig a youtube que un dels seus videos ha tingut 800 mil visualitzacions ! El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el va sancionar amb multes de 30 mil, 90 mil i 600 mil euros. En la seva defensa van sortir Pep Riera, històric d’Unió de Pagesos i Teresa Forcades, Màster Divinitas per la Universitat de Harvard i especialista en medicina interna per la Universitat de New York.
Havent sentit l’opinió de Joan Ramon Laporte, catedràtic de farmacologia, sobre cóm va això de la indústria farmacèutica, em sembla que l’autoritat sanitària no tracta a tothom pel mateix ras.
A part de guarir picades de serp, dormir millor, aprimar-se, desfer les pedres del ronyó o netejar el fetge, cal cuidar-se de la condició humana i Josep Pàmies hauria de tenir en compte el recull de Lluís Ripoll ‘Herbes i remeis casolans’ (Ed.H.M.B,1985) que acaba amb una formula per a conèixer l’avenir:
“Agafeu un exemplar complet de les obres de Virgili o Homer, segons que estigueu versat sobre el grec o el llatí. Penseu la xifra i el costat del llibre que vulgueu elegir. Després obriu el tom a l’atzar i al vers que correspongui a la xifra pensada constituirà la resposta a la vostra pregunta”.
Pels que no sàpiguen ni grec ni llatí i, segons assegura Hermes Trismegist, hi ha una formula bastant més elaborada i sofisticada amb la intervenció d’arrels de lliris blaus i raigs de lluna, però prefereixo no divulgar-la, no fos ara que Sanitat – pobre de mi – m’obrís un expedient.
Dissabte 23 de novembre de 2019 a les 9 del vespre, la cantant Núria Piferrer – Névoa – actua al Teatre de Sàrria on ofereix un conert titula ‘Consciència de classe“.
L’escriptor Àlex Susanna la descriu perfectament:
“Des del primer moment que vaig sentir-la vaig quedar-ne fascinat, i un cop i un altre m’he deixat impregnar per la seva veu i les cançons …. ens les serveix amb la seva veu jove i ja feta, modulada, plena de foscos ressons i d’una passió que la portarà, de ben segur, tan lluny com ella vulgui”
Això ho deia quan va treure el seu primer disc “Entre les pedres i els peixos” i està clar que la Núria Piferrer ni ha volgut ser mediàtica ni s’ha prodigat massa en concerts. Això sí, té un reconeixement i ha estat capaç d’omplir el Palau de la Música. Artísticament és pura.
Afageixo un vídeo que he trobat:
En relació a la població local, la immigració d’occitans a Catalunya en els segles XVI i XVII ha estat la més important que ha tingut Catalunya. Som molt occitans, doncs.
L’Alexandre Capdevila, doctora en història, s’ha especialitzat en l’estudi d’aquests moviments demogràfics. Els seus treballs es recullen a Dialnet. Penjo un vídeo amb la presentació d’un llibre.
La darrera col·laboració de l’Alexandra és en el llibre ”L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones” que es presenta divendres 15 de novembre a les 18:00 hores a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme.