Ahir el món va veure com els joves es manifestaven per qüestionar la gestió que fan els governants per afrontar el desgavell ambiental. Anem malament!
De fet des de la Fundació Ars estem fent divulgació documentada, sobre aquest tema des de fa algun temps, adjunto l’article que es va publicar el passat mes de juny com exemple de la nostra preocupació divulgativa.
Avui tenim una nova alerta sobre aquet tema a través de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de les ciències de Catalunya. El comunicat de l’IEC sobre la qüestió és concreta en la gestió del usos sostenible del territori i demanda: “….afavorir un urbanisme sostenible i aturar les iniciatives que no compleixin estrictament els criteris de preservació del medi ambient, del paisatge i dels valors socials i culturals que hi són associats.”
Que en tinguem consciència és important, que ens hi posem a treballar de ferm és quelcom més complex, atès la naturalesa de l’espècie humana. Veurem, veurem, … … Som-hi?
NOTA: Reprodueixo el comentari del Sr. Ramon Jordana, biòleg, que va fer en l’article del mes de juny passat.
“Només una observació: per sort, la terra no ha esgotat la seva biocapacitat ni de bon tros, els que estem exhaurim la nostra capacitat de sobreviure com a espècie som els humans. A la terra això ni li va ni li ve, milions d’espècies s’han extingit abans que els humans, no té perquè ser diferent. Alegra’t, no serem capaços d’extingir la vida a la terra, només ens extingirem nosaltres! La única incògnita és en quina mesura estem accelerant el procés nosaltres mateixos, i essent-ne conscients, que és el que més dol. I aquí vindria tot un seguit de consideracions més o menys cíniques sobre el paper que les epidèmies, les guerres i els desastres naturals tenen a l’hora d’estirar o escurçar aquest procés.”
Ricard Estrada i Arimon
