Assaig pensament - Page 8

Omnes fratres

Publicat el dia
/

Ricard Estrada ens presenta un article:

“L’article d’avui està vinculat a les reflexions i pensaments que fa el papa Francesc, sobre el medi i sobre els desgavells que ha generat el desenvolupament econòmic i social que hem impulsat globalment fins ara.   

Com es pot palpar aquest fet en el nostre dia a dia en el creixement dels llindars de pobresa que ens acompanya, malgrat el malbaratament de queviures en que vivim i el mal ús que fem l’energia.

De tot el discurs d’en Francesc manllevo aquesta frase: El mercat sol no ho resol tot, encara que altre cop ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal”.

Académie d’Agriculture de France

Publicat el dia
/

Com que durant un temps tindrem temps per llegir, doncs en recomanen les autoritats sanitàries estar més per casa, us adjunto l’article que ha escrit en Carles Folch sobre l’Académie de l’Agriculture de France.

Aquesta institució francesa te una vida llarga, doncs es va constituir el 1761 i és un referent intel·lectual de l’agricultura europea. És bo saber que ha fet i que fa avui l’Académie en aquest segle XXI.

Salut i precaució que això durarà encara molt temps.

Ricard Estrada i Arimon

DICCIONARI D’ECONOMISTES CATALANS

Publicat el dia
/

El 21 de setembre de 2020 es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari d’Economistes Catalans, editat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), que recull la ressenya de 310 autors, no solament economistes en sentit estricte, sinó també professionals d’altres disciplines, com ara clergues, advocats, enginyers, empresaris, geògrafs, periodistes, sociòlegs… que han tractat o escrit d’economia o d’economia catalana.

El consell de redacció estava format per Eduard Arruga, president de la SCE i director de l’edició, Francesc Roca, Francesc Artal, Antoni Montserrat i Pere Puig. A més hi han col·laborat altres 17 autors.

El Diccionari, a part de ser un document de referència per a l’anàlisi de l’evolució del pensament econòmic català, al contemplar professionals d’àmbits molt diversos, està ple de curiositats i pot ser atractiu a un públic més ampli que l’acadèmic.

El llibre té 638 pàgines i a cada autor se li dediquen aproximadament dues pàgines, amb un format que inclou una imatge, una cita inicial, que normalment correspon a un paràgraf escrit per l’autor en el que es resumeix part del seu pensament, una descripció de la seva vida i obra, la bibliografia de l’autor i la bibliografia d’altres autors sobre l’autor ressenyat.

Jo hi col.laboro amb l’article sobre en Ramon Llull que també va escriure d’economia.

Places financeres i places taurines

Publicat el dia
/

Tot això de Madrid – el campechano, la gurtel, Bankia, en Villarejo, Fernández Diaz i la seva inspiració divina, el demòcrata Martin Villa, les portes giratòries, el capitalisme d’amiguetes, el barbas, la pequeñita…- no dona la imatge de seriositat que el món finances requereix. Francament hagués preferit que la Caixa s’hagués fusionat amb alguna entitat financera europea (no pas italiana, tampoc) d’algun país humit que no pas amb Bankia. La banca ha d’estar associada al golf, que és com ha funcionat sempre; res de toros, ni llotja del Real Madrid. El golf és precisió, càlcul, previsió, prudència, serenitat…tot el contrari que els toros o el futbol.

A veure si d’una vegada es liberalitza el sistema financer europeu per a que puguem votar traslladant la guardiola cap a places financeres que, sobretot, siguin avorrides.

Bona Diada (11 de setembre de 2020)

Els números de l’Administració urbanística catalana

Publicat el dia
/

El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. La resta pràcticament és de l’AMB

Segons la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU, el valor dels terrenys dels privats, ateses la previsió d’ingressos i despeses, seria de 52 milions d’euros. Tanmateix el propietaris privats han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la formula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els terrenys i, com que Metrovacesa és una empresa cotitzada, hem pogut consultar els seus balanços, resultant que els solars aportats per Endesa i Santander, ateses les expectatives que s’han fet amb l’edificabilitat definida per l’Administració a la zona, s’han valorat en 150 milions, 98 milions d’euros per sobre del que es desprèn de l’estudi econòmic del PDU !!!

Clicant sobre la imatge hi trobareu l’enllaç d’un article publicat a la web de la Plataforma per a la conservació de les tres Xemeneies de Sant Adrià, reflexionant sobre la qüestió.

L’ensopegada amb les caixes d’estalvi

Publicat el dia

L’any 2009, Jacint Ros Hombravella, catedràtic de economia que morí el passat 1 de maig, presentava a la Sala Verdaguer de l’Ateneu un llibre titulat “Més val sols… La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya”. Francament em va sorprendre, però just al cap de poc temps la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut em deixava clar que m’havia equivocat votant la Constitució l’any 78. I amb això, tot i que no he estat mai nacionalista (no m’agraden les banderes, ni que siguin de clubs esportius), però, políticament lliure del compromís amb la Constitució, penso que estaríem millor depenent directament de Brussel·les que no pas de Madrid: més val sols, sí. En Ros va ser premonitori.

I ara en Ros es va voler acomiadar amb un llibre sobre les caixes i, en particular, sobre La Caixa. Després d’haver estat un dels més rellevants estudiosos del món de l’estalvi, carrega contra les caixes i La Caixa. També és sorprenent i em pregunto si serà premonitori.

En Guifré Belloso, ha fet un excel·lent article sobre el llibre  (bona parella en Guifré i en Ros!) i, premonitori o no, considero que és una referència imprescindible per entendre aquesta part de la història del país.

Per veure l’article d’en Guifré, cliqueu damunt la imatge:

Un maquillatge anomenat política del patrimoni natural

Publicat el dia
//

Aquests dies hi ha una revolta als ajuntaments de les zones rurals contra la llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural de Catalunya, que s’ha de debatre i aprovar o no, properament, en el Parlament. Son els més afectats i restaran sense cap protagonisme.

En Joan-Ignasi Castelló es despatxa a gust contra la llei en un article al Blog Agricultura de Catalunya:

“Per mantenir aquest maquillatge anomenat política del patrimoni natural, els seus valedors en tenen prou amb una llei del parlament i una policia per fer-la complir. El “Deep State” deu pensar: deixem que juguin en aquests indrets sense pes econòmic mentre nosaltres vivim tranquils a les zones urbanes, turístiques i industrials on hi han els grans negocis. Sí, sí, que declarin la puresa i la inviolabilitat d’una vall perduda del Pirineu, però que no vinguin a emprenyar al Vallès o al Maresme”.

Xarxes complexes

Publicat el dia
/////

El 25 de març de 2010 en Ricard Solé iniciava una conferència al CCCB per a explicar el que son les xarxes complexes amb un exemple dels termiters que son sorprenents construccions que poden assolir els quatre metres d’alçada, que és molt si comparem amb la dimensió d’una termita, que és un animal molt petit.

Aquestes estructures son una mostra de com la intel·ligència col·lectiva pot superar la individual. El termiter el dissenya la natura per un procés darwinià: es tracta d’una solució viable amb el seu entorn natural, altrament hagués estat eliminada.

La complexitat deriva de la interacció (xarxa) i es manifesta a la natura, però també a la física, al llenguatge, a internet, etc.

En Ricard Solé (1962) va estudiar física per admiració Jorge Wagensberg , es va doctorar i actualment dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos de la Pompeu Fabra. També és professor extern de Santa Fe Institute (Nuevo Mexico) que és un dels principals centres de referència mundials de l’estudi de la complexitat.

L’anàlisi de la complexitat no ha penetrat prou a la teoria econòmica. S’han fet aplicacions però, per exemple, no tenim un premi Nobel amb aportacions en aquest camp. A nosaltres ens passa el que a les termites, que la intel·ligència del sistema ens supera. És un sistema format per les interaccions socials creades per nosaltres mateixos però també estem immersos en les interaccions naturals. I a diferència de les termites pretenem planificar i posar ordre.

Des d’un punt de vista natural potser els budistes deuen ser molt viables en termes darwinians, però des d’un punt de vista social podria passar perfectament que algú decidís exterminar-los. Per això a mi em sembla que la millor font d’inspiració de la teoria econòmica i penso, a més, que ha estat històricament la més reeixida, és la ètica.

Però vaja, si voleu saber més de complexitat, millor que escolteu a Ricard Solé. També podeu llegir el seu llibre “(Redes Comlejas. Del genoma a Internet” (Col.Metatemas. Ed.Tusquets, 2009) que a més de saber de física, biologia, informàtica… escriu molt i molt bé.

On més ‘bola’ li donen al Ricard Solé és al CCCB. El passat dia 20 de maig van emetre una entrevista titulada “Virus, ecosistemas y pandemia: el reto de entender la complejidad” també molt interessant.

Per escoltar la conferència sobre xarxes complexes, cliqueu damunt la imatge:

1 … 6 7 8 9 10 11