Thomas Piketty

//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim

El cost de conservar el territori i el paisatge

//

Avui el Blog d’Agricultura de Catalunya, ens ofereix un article d’en Carles Folch, que ha desengrunat les dades del  Fondo Español de Garantía Agraria, que és l’organisme que coordina els ajuts de la PAC a la renda agrari de l’Estat, Aquest any 2019 les previsions es de una aportació d’uns 5.000 milions € per tot el territori espanyol.

En Carles ha fet una aproximació a les dades de Catalunya, País Valencià, Balears i Murcia, per tal de veure a quins sectors de producció van a parar aquests recursos econòmics. De tota manera com que l’article és interactiu, podràs entrar en altres regions i fer comparatives si tens interès.

Que tinguis una bona lectura.

El territori  i el seu paisatge te un cost.

Salut.

Ricard Estrada i Arimon

https://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/09/ajuts-de-la-pac-per-una-agricultura-de.html

Agricultura periurbana

/

Bon dia.

Pensant en el cap de setmana ha semblat oportú adjuntar-vos aquest text sobre com tracta la Llei d’Espais Agraris l’agricultura periurbana.

És una aportació legal, al meu entendre molt interessant en el desplegament d’una seguretat jurídica pels productors agraris que treballen en aquests entorns, tant afectats per unes pressions urbanístiques i socials imparables fins ara.

Aquest és el quart article sobre el nou ordenament jurídic que ha elaborat el Parlament de Catalunya i que ha de permetre donar una volta a l’activitat agrària.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/09/llei-despais-agraris-agricultura.html

Diada 2019

/

Malgrat que sempre he sigut d’esquerres, políticament sempre he preferit definir-me com a ‘economista’, que era una manera de relativitzar-ho tot. L’educació als ‘hermanos’ em va fer descregut.

La meva sorpresa ha estat veure que demà, dins dels actes de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Andreu Mas-Colell farà el ‘discurs patriòtic’, tal com ho anomena la invitació preparada per l’IEC, amb l’enaltidor títol «El futur de l’economia catalana: brillant o mediocre?» al que seguirà el Cant de la Senyera i els Segadors.

Bromes a part, demà aniré a escoltar l’Andreu Mas-Colell -suposo que, com sempre, m’agradarà el que digui –  però sobretot  em sembla molt bé que la política miri cap a la ciència. És una via segura i, potser, la que toca.

Bona diada

Quim

Enllaç invitació

Nadal 2018

/

Bon Nadal. I bona feina i bones festes.
Aquest any m’agradaria ser el Geni de la Llàntia per concedir-me a mi mateix, i concedir-nos a tots plegats, un desig: defugir la història única i procurar entre tots captar la complexitat i la diversitat de línies corbes que s’amaguen rere la realitat i sobretot rere els nostres sentiments. La fórmula per viure la vida amb sentit consisteix a fer el nostre camí de cada dia amb intensitat i amb criteri, i tanmateix tenir objectius que mirin l’infinit… Però mai no hem de tenir l’infinit com a objectiu i menys per avui… El nen que somniava l’infinit (preciós conte de Jean Giono) ens mostra que cal viure ancorats en allò que és possible ara, sense oblidar els nostres somnis col·lectius d’infinit… En aquest cas, l’ordre dels factors SI altera el producte… Felicitats i felicitat.

I, com a reflexió final, un preciós poema (Fal·làcia) de Ramon Mas, l’escriptor i editor de Males Herbes:
No t’enganyis:
si ets capaç de dibuixar-ho
mitjançant línies rectes,
no són sentiments.

Abraçades,
Francesc Mercadé i Glòria

Barcelona i l’aigua

//

Conferència a càrrec de Joan Gaya Fuertes, enginyer industrial, exgerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i autor del llibre ‘Barcelona i l’aigua. L’abastament d’aigua a la Barcelona moderna i la seva projecció al futur’. La conferència, organitzada per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC, es va pronunciar a l’Institut el 26 de febrer de 2015.

 

1 9 10 11