De l’11 al 22 de novembre s’ha celebrat a Bakú (Azerbaidjan) la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2024, més coneguda com a COP29. Us passo, a mode de conclusió, l’ article de Jordi Roca Jusmet, catedràtic de la UB especialitzat en economia ecològica «Restringir la extracción de combustibles fósiles, el elefante en la habitación de las cumbres climáticas»
Andreu Mas Delblanch dona la seva visió de periodista a «La cimera del clima: un fart de riure»
Isaac Moreno Gallo, és un enginyer d’obres públiques apassionat per l’historia de l’obre civil a l’antiguitat que divulga a través de YouTube. Ho fa molt bé i transmet la seva passió, així que ja compte amb 209 mil subscriptors (!). Entre molt treballs, a Garlaires (04/03/2022) n’havíem comentat un de magnífic dedicat a l’urbanisme de la Tarraco romana.
Doncs resulta que, sortint de l’àmbit pel qual es conegut, s’ha despenjat amb un documental sobre l’ordenació urbanística des de mitjans de segle passat a la zona de l’Albufera de València, utilitzant molts recursos cartogràfics disponibles actualment, essencial per entendre la catàstrofe d’aquests dies i les eventuals solucions. Té una durada de 20’. «Geografía de una inundación: la DANA de Valencia» M’ha semblat definitiu. De moment ja porten 450 mil visualitzacions.
Ja fa més de tres setmanes que s’ha inaugurat, a la tèrmica de les 3 Xemeneies de Sant Adrià, la quinzena edició de Manifesta. És positiu que l’espai s’hagi obert al públic, que aquesta obertura es faci amb una activitat cultural com és l’art contemporani i que hi hagi un espai dedicat a la memòria històrica de l’edifici i al seu entorn social.
Tot plegat està fent que força gent parli de l’edifici de la tèrmica i dels seus usos. Es comprova que l’edifici, la seva història i el seu entorn físic i social generen molt d’interès entre el públic assistent.
La Plataforma de les 3 Xemeneies –veïnal– ha col·laborat amb Manifesta, aportant documentació per a una sala habilitada com a exposició anomenada Espai de la Memòria i en la que es recullen documents històrics. També hi ha altres col·laboradors com Salvador Rueda, que va començar la seva carrera professional a l’Ajuntament de Sant Adrià.
Tanmateix des de la Plataforma es lamenta que el famós Catalunya Media City no està, ni molt menys, garantit així com adverteixen del perill d’instrumentació de la cultura en favor de l’especulació immobiliària.
A part del conjunt impressionant de les 3 Xemeneies, allà hi ha un solar on s’hi volen fer 1800 habitatges. Com que es zona inundable, ho han arreglat dient que això es faci constar en el registre de la propietat, passant qualsevol problema futur als nous veïns.
I malgrat que la Constitució prohibeix explícitament l’especulació immobiliària (art.47) el Departament de Territori no hi veu especulació. Els propietaris, en les seves transaccions han valorat els terrenys en 800 €/m2 però resulta que el Departament ha fet uns estudis econòmics segons els quals val 300€.(aprox).
Resulta que al final, a la pràctica, la interpretació d’un principi constitucional depèn d’un informe econòmic. El tema és tan important, que, per tenir la seguretat que l’estudi és rigorós, els veïns van proposar al Departament que encarregués a algú com ara el professor José Garcia Montalvo – prestigiós economista amb premi Jaume I d’Economia- una revisió (homologació) de l’estudi, però el Departament va contestar que no hi havia pressupost.
Però vaja, ni que sigui per a veure l’edifici colossal, la visita és recomanable. L’entrada es pot comprar a la web de Manifesta i és molt econòmica també. Us passo també una guia amb dades tècniques elaborada per la Plataforma que pot ser d’utilitat.
Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia de la UB i co-autor amb Joan Martínez Alier del clàssic Economia ecològica y política ambiental (FCE 3era.Ed. 2019) m’envia la recensió del darrer llibre de Joan Martínez Alier, “Land, water, air and freedom. The making of world movements for environmental justice”, que es pot descarrerar lliurement per capítols. El llibre – el pensament de Joan Martínez Alier – que qüestiona el diner com a mesura de la importància de les coses, és una anàlisi empírica i una reivindicació de l´ecologisme dels pobres.
L’aigua val més que l’or diuen en un conflicte en una mina de Perú. Està clar, “es de necio confundir valor y precio”. El dubte que em queda és si per a fer transformacions socials importants, tals com les que requereix l’ecologisme, no s’ha de ser una mica o bastant maquiavèl·lic.
…
Es pot apel·lar al caràcter sagrat d’elements de la natura com a espècies animals o arbres, rius o muntanyes. Es comenta al llibre. A Japó crec que ha funcionat.
Un exemple més a prop ens el dona Josep Gordi, doctor en Geografia, sobre el vincle que sovint s’estableix entre la espiritualitat i la conservació del bosc explicant el bosc d’avets de la comunitat de Comunitat de Camaldoli (Itàlia) L’article “El capital espiritual i la conservació dels boscos” me l’envià Ricard Estrada Arimon.
No em semblaria pas malament treure els temes ecològics de l’economia. Però ha d’haver-hi consciència i consens, és clar.
El passat 25 de gener Francesc Reventós i Puigjaner, doctor enginyer per l’Institut Politècnic de Grenoble i professor de física i tecnologia nuclear a la UPC, va fer una conferència organitzada pel grup d’Ecologia i economia de la Societat Catalana d’Economia (IEC) titulada “Transició energètica: Què és urgent?, què és important?”
El professor Reventós minimitza l risc d’accidents i de magatzematge de residus nuclears i considera que l’opció nuclear és una bona solució per assolir els objectius de reducció d’emissions de carboni.
A part de la bonhomia absoluta del professor Reventós, el que destaca és el caràcter obert del Grup d’Economia i Ecologia presidit per Joan Martínez Alier, contrari a l’opció nuclear que va presentar l’acte i va exposar els seus dubtes. La conferència va ser un debat científic i transversal, cosa extraordinàriament infreqüent entre perspectives diferents.
Si algú està interessat en la proposta de Francesc Reventós i no té temps per a veure el vídeo de la conferència, pot llegir el seu article a La Vanguardia “Els objectius ecològics són dos” (19/12/2021).
…
Des d’una perspectiva econòmica Francesc Raventós i Torras a l’article “Limitar el perillós escalfament del planeta” (El Triangle, 16/02/2022), analitza els enormes recursos econòmics que es requereixen per a la transició energètica i recomana, entre altres coses, una disminució de la despesa militar.
Enguany, la conferència inaugural de la Jornada dels Economistes, ha anat a càrrec de Pol Antràs, professor a la Universitat de Harvard que ha tractat sobre la desglobalització o millor dit sobre l’alentiment de la globalització, més relacionada amb els aspectes socials associats a l’augmentat experimentat de les desigualtats, que més no pas a la tecnologia. Per exemple, el teletreball no s’espera que afecti la globalització. Al contrari, un dels pocs aspectes que considera que poden ser positius econòmicament per a Catalunya, és l’atracció de talent mundial gràcies a la qualitat de vida i a la possibilitat que ofereix el teletreball d’establir-se en localitzacions diferents a la ubicació les empreses.
Malgrat que, fent previsions de futur, es parli de la necessitat de cuidar la recerca, la innovació, la sostenibilitat, la logística o la qualitat de vida, qui mana és el sector negocis, políticament transversal, que imposa el model del totxo. El projecte de l’aeroport del Prat incorpora una part urbanística amb hotels i oficines que s’ha comentat poc, les olimpíades d’hivern, segons deia Jordi Borja, pretenien cobrir de ciment el que va des de Barcelona al Pirineu. Ara la Generalitat ha inclòs una partida de 120 milions d’euros en el pressupost del 2022 per a comprar uns terrenys a Tarragona que ha de servir per a que els de Hard Rock facin una promoció…
En relació a l’Aeroport, el 5 de novembre hi va haver un debat ecologista a l’Ateneu, on l’Ariadna Cotén, entre altres, qüestionava, no que passa amb els ocells i les plantes, sinó el model econòmic, un enfoc molt oportú que es troba a faltar en les consideracions de les institucions que han donat suport immediat al projecte: Foment, La Cambra, Esade, el Cercle d’Economia…
No es planteja cap projecte concret, o quasi cap, que no porti un projecte urbanístic associat. I pel que ens expliquen Pol Antràs o Mas-Colell o altres economistes de pro, sembla que els capitans d’empresa d’aquest país han quedat massa encimentats, quan el que convé, per una adaptació als temps que venen, és que també sàpiguen guanyar diners amb la tecnologia en un ambient més ecològic.
En Guifrè Belloso m’envia la primera part d’una anàlisi extraordinària del problema de les primeres matèries que tenim a sobre. Copio la introducció i en faig una entrada a Garlaires:
“Fa 13 anys va tenir lloc la última crisis de primeres matèries, el petroli va pujar fins als 140$ mentre que l’arròs o el blat es van disparar. En els països pobres es van produir rebomboris del pa pertinents mentre que als països rics va pujar la inflació. Llavors els creixements del 5% es van acabar i el límits de la globalització es van posar de manifest. Fa 13 anys vivien 6.800M de persones al món, avui són 7.800M. Les emissions de CO2 eren de 31Gigatones ara són de 36Gigatones. L’economia de l’abundància trontolla: les riqueses naturals, terra, aigua, camps de cultiu es posaran en valor”.
El problema de fons, al meu entendre, és la sobrepoblació; i és greu. Aquí va l’enllaç de la primera part i el de la segona part.
Avui dedico l’entrada, en primer lloc, a les tradicions associades a la ramaderia de la mà d’un article de Joan- Ignasi Elias que em passa en Ricard Estrada: el minotaure, la vaca sagrada, l’anyell de Déu, la matança del porc, la transhumància, el refranyer, el bestiar a la literatura i a l’art. Enllaç
I en relació a la transhumància, els camins ramaders constitueixen un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic important a preservar i la Fundació Món Rural ha fet seu aquest objectiu i ha organitzats jornades, cursos, ha anat actualitzant un mapa de camins i va elaborar l’estudi “Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes’ que també comença per les tradicions. Per raons ecològiques, es treballa des de diverses institucions en reactivar els pasturatges.
Tant de bo els ramats arribessin a la llera del Besòs, seria una imatge preferible a les segadores mecàniques que tenim ara per tallar la gespa crescuda amb una aigua que paga el peatge d’AGBAR. Els ramats ja havien arribat al Besòs.
“Normalment els carnissers barcelonins portaven els seus ramats fins el Pla de Barcelona i una vegada allà els pasturaven durant un temps en els aiguamolls de les desembocadures del Besòs i el Llobregat”
L’aprovisionament càrnic de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana. Una xarxa terrestre de comerç de Ramon Agustí Banegas López
Jo encara havia arribat a veure ramats a la llera del Besòs a l’alçada de Montcada, això sí, en un entorn extraordinàriament tronat.
Aquests dies es parla molt sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat i és difícil saber a qui s’ha de fer cas. A la patronal Foment del Treball tinc clar que no. Hi vaig treballar sis mesos al servei d’estudis -el meu primer treball- i no em van assegurar; no els tinc per seriosos.
Major criteri li atribueixo a l’Andre Mas-Colell, que lliga l’ampliació i l’impacte de l’economia amb la preocupació per donar una solució als problemes ambientals que l’ampliació pot representar (Què en farem de l’Aeroport del Prat? ARA 24/04/2021).
En Mas-Colell ha estudiat el tema i ha tingut en compte l’opinió de Santiago Montero que ens ha adaptat un escrit per a GARLAIRES. Ell coneix bé el problema de quan estava d’assessor del president de la Cambra (1991-2000). A l’escrit exposa uns antecedents, explica com va anar tot plegat i també lliga el tema amb la connexió ferroviària amb els aeroports de Reus i Girona, que és una qüestió essencial.
04/07/2020: El passat 1 de maig moria un amic, en Jacint Ros Hombravella, catedràtic de Política Econòmica. Tenia 85 anys. La darrera aventura intel·lectual que vam tenir junts va ser quan el vaig ajudar a editar el seu llibre de memòries “Pagines viscudes d’un economista català” UB, 2018.
A ell li vaig dedicar la ponència que vaig presentar el passat divendres 3 de juliol al Seminari del Grup d’Investigació IAFI (UB) titulat «Filosofia mundana»; economia. A la ponència no el cito per a res, però hi és; està en mi.
Podeu veure la ponència clicant sobre la fotografia:
07/06/2021:
Sovint el pensament filosòfic s’ha avançat a l’econòmic; Voltaire a Smith, Hegel a Marx, Moore a Keynes, Nietzche a Schumpeter… Quina relació hi ha entre filosofia i economia?
Això ho vaig tractar a GARLAIRES (Economia Mundana 4/07/2020) i el passat dilluns 7 de juny vaig organitzar un debat a l’Ateneu Barcelonès amb en Bernat Sellarès, economista, gerent de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i professor d’Història del pensament econòmic i polític al grau en Filosofia, Política i Economia (UAB i URL) i Jordi Graupera i Garcia-Milà,. periodista i doctor en Filosofia (The New School- New York).
La cosa va anar molt bé. La sala Bohigas plena i en Bernat i jo pensàvem vam expressar una visió molt diferent de la relació entre economia i filosofia de la d’en Jordi Graupera, la qual cosa va donar lloc a que el públic digués la seva.
Amplio l’entrada anterior amb l’enllaç del debat.