La Unió Europea posa en marxa el European Green Deal i en Ricard Estrada ho comenta en el seu article a Agricultura de Catalunya:
El Pacte Verd Europeu. Una eina o una oportunitat? Aquesta vegada va en serio?
Excel·lent treball de Guifré Belloso a “AIRBUS vs BOEING…guanya Airbus”.
Complemento la referència a l’anàlisi econòmica d’en Guifré amb una seqüència de “Aterriza como puedas”. Qui tingui por a volar millor que s’abstingui de llegir l’article.
Hi ha temes molt importants del que se’n parla poc. A Catalunya, un 55 % del territori és superfície arbrada i el problema és que solament un 27,67 % d’aquest bosc es gestiona, la qual cosa preocupa a efectes d’incendis forestals, que amb el canvi climàtic cada dia son més virulents. També preocupa pel paisatge, pel turisme, l’aprofitament d’energia, etc.
En un context complex amb una proporció elevadíssima de propietaris petits, administracions públiques actuants des de diverses perspectives, boscos amb un creixement a molts anys, etc. saber les causes de que el bosc estigui immobilitzat no és fàcil.
Hi ha experts que en saben moltíssim, però no hi ha un consens; potser per interessos creats. El meu criteri és financer. He proposat una metodologia d’anàlisi financera de les operacions forestals i a mi em sembla que això pot aportar llum sobre la qüestió. Els interessos son forts, però això de les finances son molt matemàtiques i les matemàtiques son perseverants.
Ho vaig presentar el 16 de setembre en una conferència a l’IEC, i ara a l’IEC ho han penjat al Youtube. Per a qui l’interessi, allà va:
La pel·lícula ‘Adults in the Room’ de Costa.Gavras, es basa en la breu etapa de Yanis Varoufakis com a ministre de finances grec de gener a juliol de 2015 en la que va intentar defensar els propis plans enfront els imposats per la Unió Europea.
Varoufakis en va fer un llibre – Adults in the Room: My Battle With Europe’s Deep Establishment’ – que Costa-Gavras ha aprofitat per fer-ne la pel-licula. La temàtica, per tant, ha estat molt treballada. Per sobre de tot és una crítica de la Unió Europea feta per uns europeistes, tant Costa-Gavras com Varoufaquis.
A Catalunya se n’ha parlat poc, sort que li han donat el premi Donostia en el Festival de Sant Sebastià ! Buscant al Google solament he trobat una crítica a El Periódico que diu que es tracta d’un ‘relat francament tediós’. I, és clar, recordo que no m’agrada massa el cinema, com no m’agrada, en general, la novel.la; m’interessa més l’assaig. Aquesta, doncs, deu ser una bona pel.licula pels qui , com jo, habitualment troben tediós el cinema; aquesta sí que us pot interessar. Es podia veure al Floridablanca i ara crec que al Méliés.
Penjo una entrevista dues entrevistes al Costa-Gavras, una al Público en vídeo a France24.
Respecte el pensament ortodox en finances creat per Modiglioni, Miller o Fama, tots ells amb el Nobel, Warren Buffett , home de referència per ser un dels inversors amb més èxit, amb molta crueltat afirmava l’any 1993, en la carta que dirigeix anualment als inversors del seu fons, que “en qualsevol classe de combat —financer, mental o físic— resulta una enorme avantatge tenir oponents que han estat ensenyats en quelcom tan inútil”.
Entre els premis Nobel hi ha autèntics ‘gegants’, però no tots els Nobels son ‘gegants’. I viceversa, hi ha ‘gegants’ com Georgescu-Roegen, que no varen tenir el Nobel. Per tot plegat, m’ha semblat una bona iniciativa la creació d’un <‘Not The Nobel’ Prize for fresh thinking in economics> que li ha estat atorgat a l’economista Mariana Mazzucato per ‘re-imaginar el paper de l’Estat i el valor en economia’.
Us passo un vídeo de la Mazzucato on percebreu la frescor i la passió del seu pensament econòmic.
Roger Vinton és un pseudònim – un personatge de Twitter – que, a part de fer piulades, va publicar el llibre ‘La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya’ (Edicions del Periscopi, 2017) que va ser tot un èxit, demostrant que hi ha informació econòmica d’interès pel gran públic. De totes maneres, de la burgesia catalana se n’ha parlat molt, té el seu morbo. I jo trobo a faltar algun treball sobre “l’esquerra Brahman” (gauche Brahmane / Brahmin left) que és un fenomen internacional i ajudaria a entendre amb major perspectiva l’evolució de la ideologia del capitalisme.
A Roger Vinton, El Núvol li acaba de publicar un article – La roca negre – on explica que son i que fan els fons d’inversió The Black Rock i BlackStone. Està bé. Tant de bo hi segueixi col·laborant
Quim
En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.
Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.
A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:
- Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).
Quim
Avui el Blog d’Agricultura de Catalunya, ens ofereix un article d’en Carles Folch, que ha desengrunat les dades del Fondo Español de Garantía Agraria, que és l’organisme que coordina els ajuts de la PAC a la renda agrari de l’Estat, Aquest any 2019 les previsions es de una aportació d’uns 5.000 milions € per tot el territori espanyol.
En Carles ha fet una aproximació a les dades de Catalunya, País Valencià, Balears i Murcia, per tal de veure a quins sectors de producció van a parar aquests recursos econòmics. De tota manera com que l’article és interactiu, podràs entrar en altres regions i fer comparatives si tens interès.
Que tinguis una bona lectura.
El territori i el seu paisatge te un cost.
Salut.
Ricard Estrada i Arimon
https://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/09/ajuts-de-la-pac-per-una-agricultura-de.html
Malgrat que sempre he sigut d’esquerres, políticament sempre he preferit definir-me com a ‘economista’, que era una manera de relativitzar-ho tot. L’educació als ‘hermanos’ em va fer descregut.
La meva sorpresa ha estat veure que demà, dins dels actes de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Andreu Mas-Colell farà el ‘discurs patriòtic’, tal com ho anomena la invitació preparada per l’IEC, amb l’enaltidor títol «El futur de l’economia catalana: brillant o mediocre?» al que seguirà el Cant de la Senyera i els Segadors.
Bromes a part, demà aniré a escoltar l’Andreu Mas-Colell -suposo que, com sempre, m’agradarà el que digui – però sobretot em sembla molt bé que la política miri cap a la ciència. És una via segura i, potser, la que toca.
Bona diada
Quim
Conferència a càrrec de Joan Gaya Fuertes, enginyer industrial, exgerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i autor del llibre ‘Barcelona i l’aigua. L’abastament d’aigua a la Barcelona moderna i la seva projecció al futur’. La conferència, organitzada per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC, es va pronunciar a l’Institut el 26 de febrer de 2015.