Un any més, tenim la felicitació de Nadal del ‘garlaire’ l’Iu Pijoan . Passo també l’enllaç del escrit que adjunta a la felicitació i que titula “De les insospitades relacions entre l’antropofàgia, els navegadors i la glòria del Senyor”.
Bon Nadal
Quim
///////////
Bon dia, punyeteros!
Un altre any que marxa (ja?), un altre de nou que ve de camí.
Com que de les moltes incògnites que obre l’episodi del Naixement diria que ja us n’he parlat en alguna ocasió, avui ens podrem centrar en la dimensió artística a través dels segles, del XIV al XX, passant pel XVIII, en tres disciplines diferents: pintura, música i poesia.
Enguany, el poema és d’en Narcís Comadira, pintor i poeta gironí celebrat per mi i els meus vint-i-dos millors amics pels antològics articles sobre gastrosofia que va escriure temps era temps. Aquí ens participa una descripció commoguda del fresc del Naixement de la fascinant Capella dels Scrovegni, a Pàdua. Si la coneixeu (la Capella), no fa falta que digui res més, que deia aquell filòsof alemany. Si no, ja feu tard.
NADAL SEGONS GIOTTO
Cappella degli Scrovegni
Hi ha el bou i hi ha la mula
i hi ha la menjadora
i sant Josep, que pensa
cara a l’espectador;
i un ramadet d’ovelles
i una cabreta bruna
i dos pastors d’esquena
que miren l’enrenou
que fan, sobre la cova
-la cova que no és cova-,
cinc àngels voleiant.
Cinc àngels que voleien
fent clares ballmanetes
davant d’un cel de fosca
que va perdent el blau.
I, al fons de tot de tot,
hi ha unes muntanyes grises,
fetes de roca dura,
tallades com cristalls.
I davant de les muntanyes,
a un relleix de la penya,
estricte, hi ha el portal
-que no és un portal-.
És un sopluig de fusta,
precís, clar d’estructura,
senzilla arquitectura
per confegir un cobert.
I en el seu àmbit pobre,
hi ha la Verge Maria
i el Nen, que és la Paraula,
i que ara no diu res.
I treu el cap, sol·lícita,
en un racó, una dona,
i tot està aturat
en un moment etern.
I els nostres ulls sorpresos
s’ho miren, i una llàgrima
va congriant-se, càlida
al cor del nostre hivern.
La música –qui ho havia de dir–, ve de la mà del número del Messies referit a la mateixa escena, amb Georg Solti i Kiri Te Kanawa, i el Cor i l’Orquestra Simfònics de Chicago. Al final hi apreciareu clarament els angelets fent ballmanetes, però també, quan esclata el “Glory to God in the Highest”, la clamorosa absència dels baixos. Que la Glòria del Senyor sigui un estat on no hi ha lloc per a baixos ni barítons, és una altra incògnita de la Nativitat que em corseca íntimament i particular.
Bones festes a tothom, i molt d’amor, actiu i passiu!
Au,
Iu
