A la Jornada dels Economistes (21/11/24), Pol Morillas Bassedas, ponent en un debat sobre geopolítica, apuntava la necessitat que, després de la victòria de Trump als EEUU, i la divisió de la supremacia mundial entre Xina i els EEUU, el que més li convenia a Europa era defensar els interessos multinacionals des de Brussel·les, a la vegada que això ho veia difícil i molt improbable.
Acostumats, com estem, a esperar un lideratge d’Alemanya, ara les mirades dels analistes estan posades en la capacitat d’Alemanya d’exercir el lideratge que depèn del resultat de les eleccions previstes per a inicis del 2025. L’article de Guifré Belloso “La fi del govern de Coalició Semàfor”, com sempre molt treballat, aporta bona informació i reflexions sobre la situació i perspectives futures a Alemanya. Pessimista.
La Unió Europa també es podria reforçar sense el lideratge alemany. L’informe de Mario Draghi, més valorat pel broc gros que no pas explicat, fa una diagnosi magnífica de les possibilitats econòmiques d’Europa proposant un full de ruta i tenint en compte també els problemes de governança, essent partidari que s’acabi amb la possibilitat de que determinades decisions puguin ser vetades per un sol Estat membre. Europa ha de prendre decisions o posa en perill el seu futur polític i econòmic (Mario Draghi dixit).
