Com deia la meva àvia, de bones intencions l’infern n’està empedrat. El govern de Madrid vol arreglar el problema de la prostitució i fa més por que una pedregada. Als Estats Units van voler arreglar l’alcoholisme i el resultat va ser la consolidació d’unes màfies per sempre més. El darrer regalet d’aquestes màfies, que amb els anys han passat a ser grups d’interès al voltant del sector del joc i l’especulació immobiliària, va ser el suport a Donald Trump.
És un tema d’una complexitat extraordinària que sovint es tracta amb poca informació. S’estima que a Espanya les xarxes de prostitució mouen 12 mil milions d’euros que podrien ocupar tranquil·lament unes 150 mil prostitutes, de les quals entre un 60 i un 80 per cent serien estrangeres; un 37 per cent subsaharianes i un 22 centreamericanes. Un 50 per cent de les prostitutes té entre 25 i 34 anys, un 26 per cent més de 35 anys, un 23 per cent entre 18 i 24 anys i un 1 per cent menys de 18 anys.
Els que tenen millor analitzat el problema son els de Càritas. Segons uns dels estudis publicats Revista de Estudios Sociales y Sociologia Aplicada nº 144 (Ed.Caritas) la motivació de l’exercici de la prostitució no té que veure tant amb el tràfic i esclavitud sexual com amb la necessitat econòmica d’obtenir uns ingressos regulars. La mala regulació de la immigració és uns factors que afavoreix la prostitució i, quan és inadequadament restrictiva, les màfies.
En un altre article de la revista esmentada es fa referència als usuaris masculins. La clientela habitual es heterogènia entre edats. No necessàriament son homes grans poc atractius físicament sinó que n’hi ha de totes les edats. Un 20 per cent dels usuaris son menors de 25 anys. Espanya és el país del seu entorn on els homes acudeixen més a prostíbuls. En una enquesta un 9,9 per cent dels enquestats deia haver-ne fet us en el darrer any. A Portugal el percentatge era del 4,7 per cent – la meitat aproximadament – i, en contrast, a França era l’1,1 per cent.
Hi ha una notable proporció d’homes amb parella estable. Com a motivació de l’ús de prostitució l’estudi destaca molt la timidesa i el rebuig al paper que se li atribueix a l’home d’haver de portar la iniciativa festejant la dona.
A més de l’estudi de Caritas és destacable el treball d’una antropòloga i feminista Dolores Juliano La prostirución: el espejo oscuro (Ed. Icària- Institut Català d’Antropologia). L’estudi aporta reflexions i molta informació, com per exemple la reglamentació històrica (Edat Mitjana, Tomàs d’Aquino, catolicisme, prostestantisme, islam, el projecte de Gabarrús, les cases de tolerància, el franquisme, etc.).
Les iniciatives legislatives han estat un desastre. Actualment hi ha una normativa legal sobre la prostitució i unes institucions per a fer-la complir. El proxenetisme, per exemple, amb consentiment o no és delicte. Hi ha algú que ho faci complir ? En economia sabem que la prohibició també acaba sent un incentiu a la corrupció policial o de qualsevol autoritat que hagi d’exercir un control per tal que faci l’orni. Per acabar-ho d’adobar el Tribunal Suprem en sentència de l’any 2004 va legalitzar l’associació de clubs “d’alterne”.
Quan vulguin legislar sobre la prostitució, sobretot que s’informin, que consultin amb els de Càritas o amb la Senyora Juliano, que aquests en saben. I també suggereixo que vegin la sèrie americana Bones. Si la causa rau en la timidesa i el rebuig al paper que se li atribueix a l’home d’haver de portar la iniciativa festejant la dona, la protagonista de la sèrie, Temperance Brennan (Bones), és una dona que pren la iniciativa. Evidentment Bones té quatre o cinc doctorats, altrament seria considerada una ‘qualsevol’, que el masclisme encara és viu. I una prova de que encara és viu és que a les mateixes sèries televisives protagonitzades per dones alliberades, molt sovint al final es casen i sempre és l’home qui demana el matrimoni i ho fa agenollant-se i preferiblement en un lloc públic com ara un restaurant o un camp de beisbol amb 100 mil espectadors i càmeres de televisió que ho retransmeten a tot el món.
Però vaja, tornant a la prostitució, el que es faci o es digui als mitjans de comunicació o als teatres i cinemes és importantíssim també. Que no es pensin els polítics que en la lluita contra la prostitució superarem països culturalment més avançats per unes quantes idees – bones intencions – que hagin tingut.
Veient la publicitat del joc que hi ha a les televisions orientada a la gent més indefensa, que els governants que ho toleren vulguin acabar ara amb la prostitució no se’m fa creïble.
