novembre 2024

Mario Draghi dixit

Publicat el dia
//

 

A la Jornada dels Economistes (21/11/24), Pol Morillas Bassedas, ponent en un debat sobre geopolítica,  apuntava la necessitat que, després de la victòria de Trump als EEUU, i la divisió de la supremacia mundial entre Xina i els EEUU, el que més li convenia a Europa era defensar els interessos multinacionals des de Brussel·les,  a la vegada que això ho veia difícil i molt improbable.

Acostumats, com estem,  a esperar un lideratge d’Alemanya, ara les  mirades dels analistes estan posades en la capacitat d’Alemanya d’exercir el lideratge que depèn del resultat de les eleccions previstes per a inicis del 2025. L’article de Guifré Belloso “La fi del govern de Coalició Semàfor”, com sempre molt treballat, aporta bona informació i reflexions sobre la situació i perspectives futures a Alemanya. Pessimista.

La Unió Europa també es podria reforçar sense el lideratge alemany. L’informe de Mario Draghi, més valorat pel broc gros que no pas explicat,  fa una diagnosi magnífica de les possibilitats econòmiques  d’Europa  proposant un full de ruta i tenint en compte també els problemes de governança,  essent partidari que s’acabi amb la possibilitat de que determinades decisions puguin ser vetades per un sol Estat membre.  Europa ha de prendre decisions o posa en perill el seu futur polític i econòmic (Mario Draghi dixit).

L’enganyifa de la cimera (COP29)

Publicat el dia
/

De l’11 al 22 de novembre s’ha celebrat a Bakú (Azerbaidjan) la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2024, més coneguda com a COP29. Us passo, a mode de conclusió, l’ article de Jordi Roca Jusmet, catedràtic de la UB  especialitzat en economia ecològica «Restringir la extracción de combustibles fósiles, el elefante en la habitación de las cumbres climáticas»

Andreu Mas Delblanch dona la seva visió de periodista  a  «La cimera del clima: un fart de riure»

Rebequeria

Publicat el dia
/

I ara va d’economia recreativa (i molt seriosa). Distreure’s una mica és saludable, i ja toca. Passo l’enllaç d’un article de l’investigador Antoni-italo de Moragas publicat a ‘Nada es gratis’ (31/10/24) i titulat «Por qué Vinicius no ganó el balón de oro» Es tracta d’una anàlisi del sistema de votació amb referències a Condorcet, a la paradoxa d’Arrow i una possible “solució” a la paradoxa:

Si Florentino Pérez asumiera la responsabilidad de elegir al ganador, se eliminarían los problemas de fragmentación y dispersión de votos, y el trofeo casi con certeza acabaría en manos de un jugador del Madrid. Esta “solución” eliminaría futuras quejas y ausencias en la ceremonia, además de ser, tal vez, la única forma de evitar que Lamine Yamal acabe ganando el Balón de Oro con cualquier otro sistema de votación imaginable.

Política Industrial 2.0

Publicat el dia

Dimarts 5 de novembre vam tenir una tertúlia al  Restaurant de les 7 Portes sobre Política Industrial 2.0 amb Claudia Canals, directora d’AvançSA, empresa pública de la Generalitat amb l’objectiu de promoure el desenvolupament industrial de Catalunya.

Doctora en Economia per la Columbia University  compta amb dos màsters en Economia, un per la mateixa universitat i un altre per la Universitat Pompeu Fabra. El 2006 es va incorporar a l’Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de CaixaBank, on ocupava el càrrec de lead economist en el Departament d’Economies i Mercats Internacionals.

Anteriorment, havia estat ajudant de recerca a la Columbia University i al National Bureau of Economic Research (NBER), així com professora ajudant a Columbia i a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves àrees d’estudi inclouen el comerç internacional i la macroeconomia, amb especial interès pels EUA i les economies emergents d’Àsia i Llatinoamèrica. Ha publicat investigacions en revistes com el Journal of Development Economics i en institucions com el Banc d’Espanya.

Passo l’enllaç d’un resum del que va comentar.

Geografia d’una inundació. La DANA de València

Publicat el dia
////

Isaac Moreno Gallo, és un enginyer d’obres públiques apassionat per l’historia de l’obre civil a l’antiguitat que divulga a través de YouTube.  Ho fa molt bé i  transmet la seva passió, així que  ja compte amb 209 mil subscriptors (!). Entre molt treballs, a Garlaires (04/03/2022) n’havíem comentat un de magnífic  dedicat a l’urbanisme de la Tarraco romana.

Doncs resulta que, sortint de l’àmbit pel qual es conegut, s’ha despenjat amb un documental sobre  l’ordenació urbanística des de mitjans de segle passat a la zona de l’Albufera de València, utilitzant molts recursos cartogràfics disponibles actualment, essencial per entendre la catàstrofe d’aquests dies i les eventuals solucions. Té una durada de 20’. «Geografía de una inundación: la DANA de Valencia» M’ha semblat definitiu. De moment ja porten 450 mil visualitzacions.

Alfonso M. Rodríguez

Publicat el dia
/

Ens ha deixat aquests dies Alfonso Rodríguez (94 anys), que fou catedràtic d’economia al Departament de Matemàtiques de la UB. Es conegut, per tant, de moltes generacions d’economistes. En el meu cas, que em vaig llicenciar a la UAB i vaig fer el doctorat a la UB, va estar en el tribunal de la meva tesi doctoral.

També us recomano que doneu una mirada al seu CV, en aquest cas podria ser la base d’una novel.la. Nascut a Zamora, estudià peritatge mercantil (any 1948), després professor mercantil, intendent mercantil, ciències polítiques i, econòmiques, doctor (1966), dret (any 2010)… estadístic, censor de comptes, inspector d’hisenda… catedràtic…acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financers…

Va crear un model matemàtic per l’anàlisi de les operacions financeres extraordinàriament rigorós. Però, com ell lamentava, el seu gran problema és que no dominava prou l’anglès. Era una altra generació que no deixa de tenir la seva importància. Tanmateix, el seu model, no és conegut, però està fet i segueix i seguirà sent potent.