Àngel Guimerà, és un clàssic amb un reconeixement internacional fora de dubtes i no està en el Pla d’Estudis de l’Institut del Teatre. Cóm és això? Si teniu una estoneta, us recomano visualitzeu el vídeo EXPERIÈNCIA GUIMERÀ, una taula rodona organitzada per l’Ateneu Barcelonès amb Sergi Belbel, Joan Lluís Bozzo, Enric Majó i Carme Sansa, moderats per Joan Martori i amb motiu del centenari de la mort de Guimerà. L’acte no es desenvolupa com si hi hagués un guió, està clar, però va sortint informació de molt interès i sí: Guimerà és viu.
1 – “Hi hauria d’haver botigues on només venguessin els llibres dels famosos i els periodistes de la TeleTres, no et sembla, nen?” (M.T., 80 anys, veïna de Gràcia, sempre disposta a donar-te resposta o a donar-te un cop de mà).
2 – “N’Déu, no pas, perquè és un rotllo: tothom està amb cara de pet i jo diria que et miren malament i tot. I a més no s’hi pot parlar normal, t’hi has fixat? Parlen baixet com a les biblioteques, els molt fatos!” (A.L., 62, gastròsof i autor de la inèdita però imprescindible “Guia G. dels locals plat a taula d’Euskal Herria i altres refinades perversitats)”.
3 – “Un dia de primavera de fa un parell d’anys vaig entrar en una llibreria del carrer de Pau Claris –no em feu dir-ne el nom: n’hi ha tantes!– perquè hi vaig veure tanta gent que vaig pensar que per força devia haver-hi algun membre de la família reial, o potser perquè regalaven alguna cosa. Va ser una decepció: només feien descomptes del 5%! Que en som, de poca-penes! Així no anirem enlloc, creieu-me. Finis Cataloniae!” (M.C., 70, analista i gentleman de pa sucat amb oli).
4 – “No, que està a tope de penya i m’agobio, o sigui en plan que no, que no”. I la resta de l’any? “Ah, però… que són obertes, fora de Sant Jordi? Hosti que random, no?” (Y.Z, 20, estudiant d’un doble grau de la UPF[1]).
5 – I vostè, que ha entrat mai en una llibreria? “No hi he anat mai, no”.
I a un meublé? “No no, mai”.
I a un judici? “Doncs tampoc! Mmm… O sigui, que un dia podria anar a una llibreria i pensar que estic en un judici i un altre anar a un judici i pensar-me que és un meublé” (I.P., 56, funcionari alt i presumit).
Així ha anat, ves…
Jo mateix comptava quant de temps feia que no vaig a la meva llibreria de capçalera, i em semblava Impossible. Activem doncs el repte palindròmic: “Català a l’ataC!”. I no oblideu fer-lo voltar.
Endavant les atxes!
Estimeu a balquena, punyeteros, que qui sembra, recull.
Au,
Iu
[1] Per cert, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, i parafrasejant il gentiluomo Jep Gambardella: Era imprescindible, posar-li Pompeu Fabra, per fer això?