juny 2023

Periodisme econòmic 2023

//

El diari econòmic digital Via Empresa ha complert  10 anys i des del meu punt de vista és un tot un èxit. Us ho  explico en aquesta història del periodisme econòmic a Catalunya que , en part, tenia escrita i ara he actualitzat. Avanço que el principal mèrit és que Via empresa trenca amb la regla de que tota la informació econòmica fa referència als sectors regulats

Tant de bo experiències noves com On Economia tinguin el mateix èxit. I tant de bo – això és una proposta meva- Via Empresa o On Economia, aquests mitjans, donin ressò als treballs que es publiquen a 5 Cèntims o Nada es Gratis que son iniciatives nascudes en els àmbits universitaris per a difondre la investigació en economia. L’economia és complexa, els investigadors universitaris son els més preparats per a treure’n l’entrellat però els hi falta tenir ressò.

Al meu pare, en Quimet, del qual en parlo a la petita història del periodisme econòmic a Catalunya,  aquest contacte amb els investigadors de l’economia li va resultar  extraordinàriament útil. Em comentava l’Andreu Mas Colell que ell li havia la seva primera entrevista. A l’Andreu i a moltíssims més;  la primera i altres més.

Personatges ben curiosos

/

I arribem als solstici d’estiu. Pensant en les vacances i en possibles estones lúdiques, deixant problemes de banda, m’acomiado amb tres personatges ben curiosos:

Jordi Gaspar, ex directiu de Telefònica que es professionalitza com a músic. Entrevista a Via empresa + Interpretació de baix  a YouTube.

Moisés Tibau. Fotoperiodista reconvertit a pescador. També ceramista i pintor. Retrat de Xavier Febrés amb menció al New York Times.

Josep Maria Mainat. Cantant i Productor de TV. Afeccionat a la ciència i autor del llibre Ciència optimista. Us passo l’enllaç al seu canal a Youtube. A Twiter  hi penja problemes de matemàtica recreativa.

Salut

Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina

////

Text del mail que ha fet l’Iu Pijoan amb motiu del Corpus (L’Ou com Balla) i que inclou complementàriament el relat d’un ou amb orígens a Llocalou : Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina :

Els més fidels dels punyeteros, la guàrdia pretoriana (petroniana, que deia un antic quefe meu, convençut que tenia un pinyol tan incondicional com elegant), recordareu amb tot detall aquella ocasió en què vam endinsar-nos en el principi de Bernoulli des d’una perspectiva cristiana aplicada. Admeto, corprès, que mai no hauria pogut imaginar que aquelles divagacions primaverals sobre la dinàmica recreativa de fluids podrien convertir-se en una trista realitat. Doncs ha passat: davant la pertinaç sequera, l’Ajuntament de Barcelona, lluny d’aplicar la màxima ignasiana del “no fer mudança en temps de tribulació”, enguany ha decidit tancar l’aixeta dels brolladors que no tinguin un circuit tancat, però en alguns casos –atenció–, substituint “ce joli rajolinet que a les oques tonifica” per una columna d’aire. L’efecte serà esmaperdedor i, àdhuc, garratibant per als passavolants no imposats en la matèria, quan contemplin un ou suspès en l’aire de forma indefinida, perpetuum mobile. En fi, serà un prodigi que ni el Màgic Andreu, rei dels punyeteros i un dels tipus més simpàtics i poca-soltes que volten per aquests verals.

Vinga, no sigueu dropos i aneu-hi, que aquest any no farà calor. Ara bé, em sap greu haver d’informar-vos que a la Casa de l’Ardiaca poc que el podreu pas veure. Enllaço el fulletó de l’Ajuntament perquè trieu i remeneu. Recordeu que balla de dijous a diumenge. I que és de franc.

Au!

Ou!

Iu!

Ai, no: Iu

 

Afanys, treballs i atzars d’en Pere Fàbrega per saber si va ser primer l’ou o la gallina

 

Evitar un cercle viciós

En Jordi Goula ha estat tremendament contundent en defensa de la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, i en contra de la Nota d’Opinió  que el Cercle d’Economia presenta cada any  una setmana abans  de les habituals jornades d’economia i que enguany titula  Reactivar el futur. Us passo l’enllaç de l’article d’en Jordi Goula: Sí, senyor Feijóo, els catalans som esplèndids!

Jo no puc aportar massa cosa al debat. No oculto les meva simpatia personal i intel·lectual per en Jordi Goula i també respecto (escolto) el Cercle. Lamento, a part del debat, de la Consellera i del Cercle, que  la Generalitat no  funcioni amb  aquells 600 alts funcionaris que reclamava el professor Josep Maria Bricall des de l’inici de l’autogovern i que no li van fer cas. I respecte la resta d’Administracions – Diputacions, AMB, Ajuntaments – igual.  Inclús l’empresariat ara seria millor i, per descomptat, la col·laboració-publico privada que reclama el Cercle en la seva nota.