Nyap ètic. Dijous passat vaig coincidir en una Junta de la Societat Catalana d’Economia amb l’Andreu Mas-Colell i un cop acabada la reunió li vaig preguntar-li si la sang (i el plasma) el pagaven; a finals de juny el van nomenar president del Banc de Sang i Teixits. La resposta és que hi ha un debat ètic i no és paga, ni aquí ni a molts països. El pagament si que s’admet a Estat Units i Alemanya (per això Grifols treballa tant en aquests mercats). Llavors el que passa és que no havent-hi prou sang, la comprem als Estats Units i Alemanya.
Nyap caòtic. El que ha provocat la política de descomptes i subvencions personals amb els trens de rodalies i l’Ave que venen de Girona i explica en Miquel Carreras és una autèntica aberració. Fan un descompte als trens de mitja distància, però suprimeixen trens (!), aquests van amb retard i per comptes de portar-te a Sants et deixen a Sant Andreu, on els passatgers han de fer una combinació amb el metro que els retarda encara més. Això provoca més demanda per l’AVE (també hi ha rebaixes) i la seva saturació.
Nyap intencionat. Havia sentit que legalitzar els contractes del personal de neteja a domicili ja era molt fàcil i tenia intenció contractar una dona de fer feines per dues hores a la setmana. Problema: la Seguretat Social va per mòduls i el primer mòdul correspon a molt més de dues hores a la setmana, amb la qual cosa si la legalitzés, el cost de la SS gairebé igualaria el cost de l’hora treballada; és absurd. Solució: intentarem compartir el cost entre un bar, una escola de reforç i jo. No és una solució massa clara, així que aprofitaré una norma segons la qual si treballa menys de 60 hores la formalització del pagament li correspon a ella. La solució perfecte seria contractar una empresa. Potser no és cap nyap i aquest és l’objectiu dels que han aprovat la norma.
De nyaps econòmics n’hi ha un fotimer, perquè molt sovint son conseqüència del mal funcionament de les institucions públiques que els fabriquen, o de la picaresca institucional.
