desembre 2019

El viatge

Publicat el dia
/

No, les zebres no celebren el Nadal, ni els lleons, ni les gaseles, ni els tigres. De fet, cada dia comencen la jornada amb una condició i amb un objectiu fix: distingir entre “nosaltres” i “ells”… i córrer més que “els altres”. És la llei de la Selva, el codi de la supervivència… No hi ha diàleg possible!

¿Som capaces les persones de triar un altre camí? Ens cal aprendre a viatjar fora del territori del pensament únic. Sant Agustí deia “el món és un llibre, i els que no viatgen en llegeixen només una pàgina”. També ho va escriure Mark Twain: “viatjar és fatal per als prejudicis, la intolerància i l’estretor mental”, “(quan viatgem) la nostra destinació no és mai un lloc, sinó una nova forma de veure les coses”.

Doncs això, els meus desitjos per al proper 2020: que tothom…, que els partits politics, que els liders socials, que els pares i les mares, els fills i les filles, els avis i les avies, la gent de tots els oficis, de tots els racons… no parin de practicar el viatge com a actitud, com a model de pensament, com a vida! Ens fa falta! Amén.

Francesc Mercadé

Agricultura de Catalunya

Publicat el dia
/

Bona tarda.

I bona lectura i també desitjar un Bon NADAL I TOTES LES FESTES DE CAP D’ANY I SOBRETOT QUE ELS REIS ET SIGUIN POSITIUS PEL QUE FA A REGALS tant si són de sentiments com de bens materials.

L’Eduard Pares i el seu equip, ens aporta la felicitació de Nadal que venim fent des de fa uns anys en el Bloc Agricultura de Catalunya.

De fet l’article és com una infografia, però més espessa del que és usual en aquesta mena de formats de comunicació. És la història d’un arbre monumental de més de 500 anys. En la pàgina segona de l’article i pots veure les coses que han passat en el seu entorn i et pot fer reflexionar sobre com ha pogut sobreviure a tant esdeveniments.

De fet els arbres monumentals, són això un “museu viu” de la nostra història. En aquest cas és una pinassa del Bosc de Poblet. Lloc sagrat i amb arrels amb l’estructura cultura i religiosa de Catalunya.

Ricard Estrada

Nadal 2019

Publicat el dia
////

Bon dia, punyeteros,

Espero que l’any us hagi estat tirant a propici, en general.

Aquesta vegada obrirem una mica el focus per divagar sobre la insospitada relació entre Bach i Haendel, la ceguesa dels contemporanis davant dels genis, la ceguesa dels propis genis, i de com la descoberta d’un català podia haver evitat aital catàstrofe (si fa no fa).  Enllaç: D’0ratoris i postoperatoris

Amb els meus millors desitjos, que vol dir: estimeu molt, i que us estimin més encara.

Bon Nadal i millor 2020!

Au,

Iu

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre’n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s’empara de tot; potser un somriure

inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s’ha esvanit, i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Les herbes

Publicat el dia
////

En Ricard Estrada ens recomava una entrada al bloc Agricultura de Catalunya  sobre les herbes, “aquestes plantes que en diem menors. De manera popular diem que hi ha herbes bones i herbes dolentes, però de fet no és així perquè a la natura totes les espècies tenen la seva funció en l’ecosistema”.

“L’article és d’en Joan.-Ignasi Elies que “perfuma” el  bloc amb articles relacionats amb el món agro-rural i que ens endinsa en el mon de les herbes i la seva relació amb la literatura o la música que han generat”.

Avui, Ricard Estrada, ens ha passat el segon article de Joan-Ignasi Elena sobre el mateiox tema. Que en gaudiu:

Herbes i remeis casolans

Publicat el dia
/

Josep Pàmies Breu (Balaguer, 1948) és un pagès eixerit conegut per la seva defensa de remeis naturals com l’estèvia que va fundar l’associació Dolça Revolució per a promoure les teràpies naturals. Han creat una web on hi pengen informació, vídeos… i també botiga on-line. Veig a youtube que un dels seus videos ha tingut 800 mil visualitzacions ! El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el va sancionar amb multes de 30 mil, 90 mil i 600 mil euros. En la seva defensa van sortir Pep Riera, històric d’Unió de Pagesos i Teresa Forcades, Màster Divinitas per la Universitat de Harvard i especialista en medicina interna per la Universitat de New York.

Havent sentit l’opinió de Joan Ramon Laporte, catedràtic de farmacologia, sobre cóm va això de la indústria farmacèutica, em sembla que l’autoritat sanitària no tracta a tothom pel mateix ras.

A part de guarir picades de serp, dormir millor, aprimar-se, desfer les pedres del ronyó o netejar el fetge, cal cuidar-se de la condició humana i Josep Pàmies hauria de tenir en compte el recull de Lluís Ripoll ‘Herbes i remeis casolans’ (Ed.H.M.B,1985) que acaba amb una formula per a conèixer l’avenir:

“Agafeu un exemplar complet de les obres de Virgili o Homer, segons que estigueu versat sobre el grec o el llatí. Penseu la xifra i el costat del llibre que vulgueu elegir. Després obriu el tom a l’atzar i al vers que correspongui a la xifra pensada constituirà la resposta a la vostra pregunta”.

Pels que no sàpiguen ni grec ni llatí i, segons assegura Hermes Trismegist, hi ha una formula bastant més elaborada i sofisticada amb la intervenció d’arrels de lliris blaus i raigs de lluna, però prefereixo no divulgar-la, no fos ara que Sanitat – pobre de mi – m’obrís un expedient.