novembre 2019

Adults in the room

//

La pel·lícula ‘Adults in the Room’ de Costa.Gavras, es basa en la breu etapa de Yanis Varoufakis com a ministre de finances grec de gener a juliol de 2015 en la que va intentar defensar els propis plans enfront els imposats per la Unió Europea.

Varoufakis en va fer un llibre – Adults in the Room: My Battle With Europe’s Deep Establishment’ – que Costa-Gavras ha aprofitat per fer-ne la pel-licula. La temàtica, per tant, ha estat molt treballada. Per sobre de tot és una crítica de la Unió Europea feta per uns europeistes, tant Costa-Gavras com Varoufaquis.

A Catalunya se n’ha parlat poc, sort que li han donat el premi Donostia en el Festival de Sant Sebastià ! Buscant al Google solament he trobat una crítica a El Periódico que diu que es tracta d’un ‘relat francament tediós’. I, és clar, recordo que no m’agrada massa el cinema, com no m’agrada, en general, la novel.la; m’interessa més l’assaig. Aquesta, doncs, deu ser una bona pel.licula pels qui , com jo, habitualment troben tediós el cinema; aquesta sí que us pot interessar. Es podia veure al Floridablanca i ara crec que al Méliés.

Penjo una entrevista dues entrevistes al Costa-Gavras, una al Público en vídeo a France24.

Névoa

//

Dissabte 23 de novembre de 2019 a les 9 del vespre, la cantant Núria Piferrer – Névoa – actua al Teatre de Sàrria on ofereix un conert titula ‘Consciència de classe“.

L’escriptor Àlex Susanna la descriu perfectament:

“Des del primer moment que vaig sentir-la vaig quedar-ne fascinat, i un cop i un altre m’he deixat impregnar per la seva veu i les cançons …. ens les serveix amb la seva veu jove i ja feta, modulada, plena de foscos ressons i d’una passió que la portarà, de ben segur, tan lluny com ella vulgui”

Això ho deia quan va treure el seu primer disc “Entre les pedres i els peixos” i està clar que la Núria Piferrer ni ha volgut ser mediàtica ni s’ha prodigat massa en concerts. Això sí, té un reconeixement i ha estat capaç d’omplir el Palau de la Música. Artísticament és pura.

Afageixo un vídeo que he trobat:

Alexandra Capdevila

//

En relació a la població local, la immigració d’occitans a Catalunya en els segles XVI i XVII ha estat la més important que ha tingut Catalunya. Som molt occitans, doncs.

L’Alexandre Capdevila, doctora en història, s’ha especialitzat en l’estudi d’aquests moviments demogràfics. Els seus treballs es recullen a Dialnet. Penjo un vídeo amb la presentació d’un llibre.

La darrera col·laboració de l’Alexandra és en el llibre ”L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones” que es presenta divendres 15 de novembre a les 18:00 hores a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Bach i Händel a Sant Felip Neri

Malgrat que Bach i Händel van néixer a Alemanya el mateix any, el 1685, amb poc més d’un mes de diferència i a tan sols a 40km de distància, els seus camins mai es van arribar a creuar.

Passat molt temps, l’Orquestra Barroca Catalana, farà que per fi es “trobin” en un proper concert a l’Església de Sant Felip Neri, diumenge 17 de novembre a les 19:00 hores

Reserves: 673815799. Venda d’entrades.

La Barra del Set Portes

/

Sovint m’havia preguntat què és el que feia un bon restaurant ? Un bon cuiner, potser ? La ubicació ? La carta ? Un maître ? Un gerent ? El cuiner és importantíssim però està ple d’exemples de restaurants amb un bon cuiner que reeixien. La ubicació no te res a veure, la gent es desplaça on sigui per a menjar bé. El maître i el gerent son perfectament capaços d’encarir el preus i rebaixar de qualitat.

La meva conclusió, limitada al meu petit àmbit d’observació, és que el que fa un bon restaurant és el propietari o propietària, persones que es dediquen a que tot vagi bé: la cuina el servei, els proveïdors…

Un d’aquests propietaris és en Paco Solé Parellada. Va néixer en un restaurant l’any 1944 cosa que es probable per algú d’una família de restauradors des de 1771. En Paco és un home d’una empenta extraordinària amb la gran qualitat que sempre toca de peus a terra.

En un país nòrdic,on son més estructurats, deu estranyar molt que un catedràtic de la Politècnica, membre de la Reial Acadèmia de Finances, premi Narcís Monturiol… sigui restaurador. A la Mediterrània ja passen coses com aquesta.

En Paco acaba d’obrir La Barra del 7 Portes, espai gastronòmic on es pot fer un tast dels plats i arrossos més emblemàtics del restaurant 7 Portes de Barcelona.

Afegeixo un enllaç d’un article d’en Paco Solé Parellada sobre el 7 Portes al bloc Viniteca Vila o es reflecteix perfectament la manera la seva manera de pensar i expressar-se. A més, escriu!