De l’Iu Pijoan:
Ahir a la tarda vaig coincidir amb una companya, la TG, que és amb seguretat la persona que més m’ha escrit en tota la meva vida, i quan ja marxava em va dir: “A veure quan ens envies el text de Sant Jordi!”. En aquell moment el tenia a mig muntar, i pobre de mi, se’m va acudir insinuar que enguany potser faria salat. Em va respondre, taxativa com només ho pot ser una consumada intèrpret de mandolina i ukelele: “Deixa’t estar, que l’estic esperant per llegir-lo”. Vaig quedar clavat. “Per llegir-lo”. Això que et llegeixin i saber-ho és cosa de no dir, trobo…
,,,
Estimeu amb emoció, sentiu-vos estimats amb emoció.
Bona Diada, punyeteros!
Au,
Iu
…
UNA RENDISTA IMMORTAL I EL CLUB DELS FULGURANTS
